40 anys després

Miguel Ángel Rodríguez, portaveu del govern espanyol amb José M. Aznar, ha tornat a fer una altra piulada a Twitter en què demana que Artur Mas sigui afusellat. Res de nou. Plou sobre mullat i la policia de Fernández Díaz ni sap ni contesta. Aquesta piulada, feta per algú que ha tingut altes responsabilitats a l'executiu espanyol, demostra tres coses. La primera, i menys important, l'estupidesa del personatge. La segona, la lleugeresa amb què determinats sectors parlen d'execucions quan fan referència al procés català. I més tenint en compte que a Catalunya, fa 75 anys, un president ja va ser afusellat pel totalitarisme. I la tercera, i més important, té un nom concret: franquisme. Un franquisme sociològic que malgrat els 40 anys transcorreguts des de la mort del dictador encara no ha desaparegut.

No és cap secret que la Transició es va tancar en fals i que encara avui n'estem pagant les conseqüències. Els pactes d'aquells temps no van permetre fer net d'un règim criminal que, a més, ens va llegar unes elits polítiques, judicials, militars i econòmiques que encara avui esdevenen uns poders fàctics que mostren la seva pitjor cara en moments clars de ruptura, com l'actual.

Els que volem condemnar el franquisme tenim una cita ineludible el proper divendres a les 7 del vespre. On? A Barcelona, al costat de la presó Model, un símbol de la repressió del règim. El lloc on es va tancar, torturar i assassinar molts opositors, i davant del qual l'enyorat Lluís Maria Xirinacs es va enfrontar a la dictadura amb les seves conviccions com a úniques armes. Òmnium Cultural ha organitzat un gran acte de memòria col·lectiva per condemnar els crims de la dictadura i els seus responsables. I per recordar totes les víctimes de la barbàrie, entre elles Salvador Puig Antich, executat al garrot vil el 24 de març de 1974 dins dels murs d'aquesta presó tan sinistra.