Les prioritats de Fernández

Jorge Fernández Díaz vol enganxar-se al càrrec com una llepassa. Amb la col·laboració dels catalans. L'actual ministre d'Interior es presenta com a cap de llista per Barcelona al Congrés dels Diputats. Fernández se'n sortirà. Hi ha prou catalans equivocats, captius o alterats per permetre-ho. Al món hi ha gent per a tot. També per a insistir en l'error. La prioritat de Fernández al despatx d'Amador de los Ríos, número 7, de Madrid no ha estat la seguretat dels seus votants. Ahir les piulades oficials del ministeri passaven comptes sobre els gihadistes que les forces de seguretat de l'Estat han detingut en els darrers anys. Però això no és tot. Ni de bon tros. Només cal recordar el paper d'estrassa que van fer una part d'aquestes forces i el mateix ministre en la darrera operació contra el gihadisme que van desplegar els Mossos d'Esquadra. Un episodi tèrbol de debò que no ha aclarit ningú. I encara menys Fernández Díaz, a qui Déu Nostre Senyor conservi la fe i l'espasa molts anys. O repassar a què ha dedicat l'atenció el ministre a Catalunya en els darrers anys. Un contingent fix de la Policía Nacional al Maresme en dóna fe. No són experts en la lluita antigihadista sinó antiavalots. El ministre els triplica cada vegada que s'acosta una data significativa. No per a l'integrisme. Per a l'independentisme. Perquè Jorge Fernández Díaz és estràbic. I està molt més preocupat per la integritat que per la seguretat. Per la integritat de la seva pàtria i per exhibir-nos el múscul arsenal.