Duran i Coscubiela

Josep Antoni Duran i Lleida i Joan Coscubiela van coincidir ahir. Vejats miracle! La política catalana actual, tan moguda i remoguda, dóna per a això i per a més. Som així i que els déus ens emparin. Duran va proposar a Artur Mas que es treballi la investidura amb uns altres, perquè amb la CUP no hi ha mans. Concretament amb el PSC i amb Catalunya Sí que es Pot. A partir d'ara, al costat de l'humor jueu –famós internacionalment pels dobles jocs de paraules i per la ironia intel·ligent– hi haurà l'humor socialcristià. Però no va ser Mas, sinó Coscubiela, qui va recollir el guant –o la galtada– i va reblar el clau. Catalunya Sí que es Pot podria no posar “pals a les rodes” a Junts pel Sí. Amb dues condicions. Res és debades en aquesta vida. La primera seria que el candidat necessàriament no pot ser de Convergència. “No per convicció, sinó amb eufòria”, va proclamar l'exsecretari general de la CONC. L'eufòria entela la ment dels aparentment més lúcids. Onze diputats de Catalunya Sí que es Pot i deu de la CUP en sumen vint-i-un. Convergència en té trenta. L'aritmètica no quadra en aquest cas. Sense comptar –que cal comptar-los– els possibles diputats independents que no participarien de la jugada. Però hi ha més fetge. I fel. Joan Coscubiela va demanar, també, que Junts pel Sí retiri la seva resolució de desconnexió de l'Estat i que mamprengui una estratègia social. Mort l'eix nacional, visca l'eix social! Aquest peix no el compra ningú, senyor Duran! Ni d'Esquerra ni de la CUP.