Campanya

Tal com van les coses, crec que ja
es pot preveure quin serà un eix central de la campanya de les
eleccions del 20 de desembre. (Per cert: que no he vist que ningú digui que la proximitat d'aquesta data a les festes nadalenques pot distorsionar i condicionar el vot. En canvi, a Mas sí que el van acusar d'això mateix per haver convocat les eleccions justament després de la festa de la Mercè. És una altra demostració de
la llei de l'embut que a Espanya coneixen tan bé).

Però bé, com deia, un dels eixos principals, si no el principal, serà Catalunya. O, més aviat, la unitat d'Espanya, que, no sé amb quin estrany raonament, s'identifica plenament amb la democràcia. Així doncs, el sil·logisme que sentirem és aquest: els catalans volen destruir Espanya; per tant, volen destruir la democràcia. I, per tant, els catalans no són demòcrates. I si no són demòcrates, no tenim cap obligació de respectar-los. A veure, un excel·lent en lògica per al senyor (o per a la senyora).

Jo creia que la democràcia era una altra cosa; però en fi: si persones amb molta més formació que un servidor diuen que la democràcia i la unitat d'Espanya són el mateix, hauré de concloure que Franco era molt demòcrata, perquè va ser un gran garant d'aquesta unitat que, he sentit a alguns fins tertulians, fa mil·lennis que existeix.

Catalunya, doncs. Serem al centre per almenys dos motius, tot i que he d'admetre que amb les vacil·lacions dels últims dies al Parlament estem donant una
magnífica munició als enemics del dret
a decidir.

Primer motiu: la constatació que l'anticatalanisme, més encara l'antisobiranisme, és una magnífica manera de captar vots. Les enquestes –ai, les enquestes– sembla que ho corroboren. Segon motiu: que mentre parlen de Catalunya no ho han de fer dels problemes que preocupen de debò la gent.

No és exactament d'això del que tant ens acusaven ells?