Laberint

El dia que el Parlament de Catalunya va aprovar el text que suposa l'inici del procés cap a la llibertat del nostre poble, diuen que només 200 persones eren davant l'edifici celebrant-ho. D'aquest aparent escàs interès ciutadà, alguns conspicus columnistes, tertulians, opinaires i altres indocumentats de l'Ebre enllà van extreure la conclusió que l'independentisme no interessa als catalans i que tot sols, per culpa d'uns polítics mediocres, corruptes i ambiciosos, ens hem ficat en un bon laberint. Seguint el mateix raonament, l'unionisme encara ens deu interessar menys, als catalans, a la vista de l'encara més escarransida representació dels que fan onejar l'única bandera nacional del món que és no nacionalista.

Altres, confonent com fan sempre els desitjos més íntims –o no tant, perquè els posen per escrit– avisen que hi ha un milió de persones a Catalunya disposades a trencar-ho tot, mobiliari urbà inclòs, quan l'Estat faci valdre la llei a Catalunya. I també afirmen que hi haurà morts i ferits.

Doncs que s'aclareixin. O als catalans no ens interessa gens això de la independència i anem a la nostra o estem disposats a trencar-ho tot. Però les dues coses alhora no pot ser.

Ho veuen? Els partits unionistes –ells s'autoanomenen constitucionalistes– diuen que faran pinya contra Catalunya. No per oferir una solució, atenció; sinó per anar en contra de la voluntat de milions de catalans. Així és com funciona Espanya.

I ara, parlem del desinterès dels catalans. Però seriosament. Ja he escrit en altres ocasions que el 3 d'octubre del 1990, el dia de la unificació de les dues Alemanyes, jo era a Berlín.

L'endemà al matí vaig baixar al carrer ben d'hora a fer algunes fotos i vaig veure com els alemanys anaven a treballar, com si res no hagués passat. Com si Alemanya no hagués estat dividida mai. Llavors és quan em vaig adonar que se'n sortirien, i bé.

Com ho farem nosaltres. Hem construït Catalunya, malgrat tots els obstacles i totes les trampes, amb la nostra feina diària. I amb aquesta feina diària construirem la nostra independència. La millor forma de celebrar-la serà anant a treballar com cada dia i fent que tothom que vulgui feina, en trobi.