La darrera escopetada

D'escopetades, n'hi ha hagut unes quantes. Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau en van rebre una com a conseqüència de la consulta del 9 de novembre. Alguns empresaris, pròxims a Convergència, n'han entomat unes altres en silenci. Per allò del nostre mal no vol soroll, de rentar els plats bruts a casa i de no se sap quantes prudències més que defineixen el caràcter del país. La darrera, la més seriosa, l'han patida els hospitals concertats –oh, el dimoni– i els farmacèutics. La intenció del govern de l'Estat és diàfana. Cal demostrar qui mana i cal també girar contra el seu govern i la pretensió sobiranista els més porucs. Si aneu contra l'Estat, d'entrada, patireu la plaga bíblica de l'impagament. La cosa va de debò. Si augmenta la tensió separatista, l'Estat dispararà més baix i més calibre. N'hi ha que diuen que ja ho sabien i que estan preparats. Però la pregunta és òbvia: tothom n'era conscient i tothom aguantarà? I d'aquí a la CUP només hi ha un pas. Aprofitant que el Xúquer passa vés a saber per on. Una part de l'electorat independentista sempre s'ha decantat per opcions més radicals per assegurar-se que els més moderats “no s'arronsaran”. Aquesta opció es diu ara la CUP, que imposa més acer al desafiament de l'Estat. I aquesta és la gran pregunta. Quantes escopetades aguantaran la majoria dels votants de Junts pel Sí –fins i tot els de la CUP–? No és millor assegurar cada pas abans de fer-ne un de nou que no deixar-se anar pel pendent de la radicalitat més coherent?