Opinió

LA CRÒNICA

“Senyor, Senyor!”, deia la mare

Val la pena saber de què hem de morir! Senyor!, Senyor!

A mi em deixà mar­cat. Amb la cul­tura que es pot adqui­rir assis­tint a l'escola fins als catorze anys, lle­gint novel·les de l'època i revis­tes a la per­ru­que­ria, veient tea­tre o l'inci­pi­ent cinema, a les pri­me­res dècades del segle pas­sat, mol­tes coses, la gent sen­zi­lla no les ente­nia. Lla­vors, mirant enlaire, sor­tien de les dones els “Senyor, Senyor!”, evo­cant un ser supe­rior. En fer-ho, pres­sen­tien quel­com gran o dolent que s'apro­pava. Els homes feien “Collons!”, els més gro­llers, i els fins, “Collom­pis!”, dis­fres­sant la gro­lle­ria.

En por­tada, amb caràcters de lle­tra poc més petits que els del títol del diari, diu: “L'ofec de l'Estat s'estén a tot el finançament”. I acla­reix: “Les res­tric­ci­ons impo­sa­des des de Madrid dei­xen sense recur­sos públics sec­tors com ara la cul­tura i l'agri­cul­tura”. Bé. Sense cul­tura, podríem aguan­tar una estona; ara bé, l'agri­cul­tura –que ja va prou justa de cal­ces–, si es deixa de donar-li la mà, petarà com una gla al foc. Res s'esvera més que un pagès al qual pre­te­nen aban­do­nar a la seva sort. Segueixo. En la segona, JAP fa dir a un peix amb bar­re­tina, din­tre d'una pei­xera: “Ara ens bui­den la pei­xera d'aigua!”. Cla­vat!

Encapçalant la ter­cera, Jordi Ciu­ra­neta, con­se­ller d'Agri­cul­tura de la Gene­ra­li­tat, es gua­nya el dret de ballar el ram amb pare­lla, sols al mig de l'enve­lat. Diu quel­com molt greu: “L'Estat Espa­nyol ha obs­ta­cu­lit­zat la nos­tra missió comer­cial a la Xina per per­ju­di­car les expor­ta­ci­ons cata­la­nes”. “Sant Marc i santa Creu!”, hau­rien fet les dones del poble, en dir una: “La Tere­sina porta una fal­di­lla curtíssima: ense­nya mit­jos genolls! On ani­rem a parar!”. Ara els agri­cul­tors fan: “Si s'acaba l'aigua, s'acaba tot! I sense aju­des, ni enter­ra­ment!”. Car­les Ribera, des de l'obser­va­tori de Colom, ho veu gai­rebé tot, i diu: “La Cata­lu­nya autònoma és morta”, i remata: “O s'acce­lera el full de ruta o el país que­darà enter­rat.” Acaba dient: “La solució con­ti­nua a les urnes i al Par­la­ment, sem­pre que es com­bini la força sufi­ci­ent amb la capa­ci­tat d'entesa necessària. Només aspi­rant a tot s'evi­tarà aca­bar en el no-res”. Valent i clar, en Ribera. Qui l'escolta?, però. En aquest moment tots els nous van ore­lla­drets pen­sant en els escons. I els caps –uns més que altres– pas­sen bones esto­nes davant del mirall estu­di­ant postu­res i assa­jant movi­ments d'home de món. Es diu que el 20-D es tor­na­ran a veure cor­ba­tes i ame­ri­ca­nes cre­ua­des!

A les dues pla­nes cen­trals, sense un bri de publi­ci­tat, la redacció de Bar­ce­lona exposa un tre­ball acu­rat, ben infor­mat i expli­cat. Amb el títol de “L'Estat fis­ca­litza el pastís”, l'autor ana­litza l'estat actual dels finançaments i les con­di­ci­ons específiques que ha impo­sat a la Gene­ra­li­tat per rebre els imports pen­dents del fons de liqui­di­tat autonòmica del 2015 (?!). No tinc espai per opi­nar d'un assumpte tan trans­cen­dent. A inter­net o al quiosc digi­tal ho tro­ba­reu. Val la pena saber de què hem de morir! Senyor!, Senyor!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia