L'ADN CUP

Després de la jornada de debat que la CUP va celebrar diumenge a Manresa, en què va mantenir la posició contrària a investir Artur Mas president, afirmar que no s'acaba ni el món ni el procés pot semblar fins i tot agosarat. Però n'estic plenament convençut, perquè estem davant un projecte de país que va molt més enllà de les decisions de qualsevol grup polític minoritari o de qualsevol candidat a la presidència. La CUP és com és i l'allau de pressingcup desfermada diumenge pot servir a alguns per desfogar-se, però no té cap incidència política. Cal haver seguit les lluites intestines de l'MDT, ser present als tensos debats del Procés de Vinaròs que va posar les bases de la reconstrucció de l'esquerra independentista o haver participat en les pugnes de l'Assemblea d'Unitat Popular –de les quals sap alguna cosa el diputat Julià de Jòdar– per entendre que la CUP porta en el seu ADN la necessitat de posar per damunt de tot el debat ideològic. Amb l'afegit que sempre n'hi ha alguns que es pensen que són els guardians de les essències amb l'obligació de vigilar tothom de la desviació ideològica. Fins i tot posant en el punt de mira de vegades qui s'ha jugat el físic per la independència i la revolució més que algunes aprenents de comissariat polític. Però aquest cop hi ha coses molt importants en joc. I cal deixar clar que sense independència no hi ha revolució. Cal entendre i respectar que és legítim que la CUP no vulgui investir Artur Mas. Però no val justificar el no a Mas vinculant el vet al govern de les genuflexions del conseller Mas-Colell i la resta de l'actual executiu convergent. Perquè el que es rebutja és un govern amb Junqueras i Romeva al capdavant per tirar endavant el camí cap a la república que poc té a veure amb l'ADN convergent. Una ERC i uns independents que no han parat de bastir ponts per fer possible l'entesa. Per això, si impera l'honestedat política, s'haurien de poder mantenir vies obertes, malgrat tot, per un acord que és estratègic per al país. I si no la majoria social sabrà trobar camins alternatius per fer efectiu el seu mandat, que no és altre que la república catalana.