L'estafa constitucional

Tal dia com avui, un 6 de desembre de fa 37 anys, es va aprovar en referèndum la Constitució Espanyola. Els principals partits catalans –a excepció d'ERC– van fer campanya pel sí i la majoria de la societat catalana va aprovar el text constitucional amb una majoria molt àmplia. L'edat mínima legal per votar en aquell referèndum era de 21 anys, la qual cosa vol dir que tots els nascuts més tard del 1957 –la majoria dels catalans d'avui– no la vam poder votar. Però, deixant de banda això i fent un exercici de política-ficció, seria especialment interessant saber com se sent i què pensa aquell votant català del sí de fa trenta-set anys en veure com aquella Constitució votada amb esperança s'ha acabat convertint en el llast que ens ha impedit créixer culturalment, socialment i econòmicament. Veure com aquell text que havia de servir per consolidar la democràcia va acabar propiciant una transició feta amb peus de fang, sobre la qual s'ha bastit un Estat sense separació de poders i de mètodes repressors. Ha de fer enfadar molt, al votant català del sí del 1978, descobrir quants articles de la Constitució Espanyola eren un subterfugi per trossejar les terres de parla catalana en diferents comunitats autònomes i minoritzar la nostra llengua i la nostra cultura. I, finalment, constatar que aquella carta magna que deia voler servir a la nova societat de l'Espanya democràtica no hagi canviat ni un article, ni una coma, per adaptar-se a l'evolució de la societat de les darreres quasi quatre dècades.

Si hi ha una estafa democràtica majúscula a l'Estat espanyol, aquesta es diu Constitució Espanyola. I l'estafa ha estat tan clamorosa que no tornarem a confiar un vot sí dins una urna a favor d'un model d'Espanya il·lusori que pagaran car els nostres besnéts; hem après de la història i la tenim present, ara més que mai, a les portes d'unes noves eleccions espanyoles.