El pregó i l'envelat

El pregó d'obertura de la passada festa major d'hivern lloretenca el va pronunciar, enguany, Rafael Pacha, president de l'Associació Extremenya de Lloret. L'home es va expressar amb molta il·lusió i voluntat, però estava fet un sac de nervis. Ho va fer en castellà. No pretenc pas carregar les tintes sobre aquest aspecte ja que les manifestacions que va fer com a immigrat que havia trobat bona acollida en una altra terra estan per damunt de qualsevol retret i van donar un exemple de sintonia i integració. Però ara compteu si no hauria estat encara més exemplar si ho hagués fet en català, encara que fos defectuós, sobretot perquè va explicar, entre altres coses, que havia vingut de petit i que fa quaranta anys que és aquí. Si en comptes d'emigrar a Catalunya hagués emigrat a Alemanya, segur que, després d'aquest temps, hauria parlat bé l'alemany. Què diferencia, doncs, un i altre cas? Segurament el fet de considerar-ho necessari o no. Als nouvinguts els han ficat al cap que tot és la “madre patria”, que segueixen estant a casa seva i que no cal que s'esforcin, i nosaltres hi contribuïm contestant-los en castellà cada vegada que ens fan preguntes. Però això és el comentari anecdòtic. Rafael Pacha va dir coses substancioses, alguna de les quals vull recollir. Per exemple, va lamentar que ja no es faci envelat. Que ho digui un vingut de fora té molt més valor. L'envelat s'ha d'entendre com un lloc de trobada, que agrupa i agermana tota la gent d'un poble per divertir-se conjuntament. Hi concorren els d'un barri i els de l'altre, els d'una entitat i els de la de més enllà, els autòctons, els nouvinguts i els forasters. Es comparteixen il·lusions. Aquesta és la gràcia. Fa un temps que això a Lloret falta i es justifica pel cost que té i perquè el jovent no hi va. Tot és qüestió d'estudiar-ho i encarrilar-hi el personal. Ens vam esperançar un dia quan l'Ajuntament de l'alcalde Crespo va adquirir una carpa que va acollir l'envelat de la festa major. Ara ja la tindrem per a cada any, ens van dir, i abaratirem costos. Però l'alcalde, que era home proper a l'hoquei, va aprofitar la carpa per instal·lar-la a la pista del col·legi on s'entrenaven els esportistes i mai no va tornar a fer d'envelat. Diuen que una forta ventada la va destruir i va ser canviada, llavors, per una estructura més permanent. Ara acull, a part de l'esport, les trobades dels fidels musulmans quan celebren el ramadà. Els lloretencs sentim que ens van prendre el pèl i celebrem l'afirmació del pregoner Rafael Pacha. Enyorem l'envelat. I tant!