Lampedusenat

Per habi­li­tat de Pablo Igle­sias i per inca­pa­ci­tat de Pedro Sánchez dilluns va ser més fàcil expli­car a Espa­nya el dret de Cata­lu­nya a deci­dir si vol ser inde­pen­dent que no pas el fede­ra­lisme. Al debat tele­vi­sat, el líder de Podem va dir que política­ment és pos­si­ble (com la Gran Bre­ta­nya va fer amb Escòcia) i, més impor­tant, que jurídica­ment també (amb una lec­tura gene­rosa de la Cons­ti­tució i de la llei de con­sul­tes). En canvi, Pedro Sánchez no se'n va sor­tir a l'hora de defen­sar el seu fede­ra­lisme. És més, va fer la impressió que el canvi d'estat autonòmic a estat fede­ral és només això, un canvi de nom. No m'ima­gino un estat fede­ral sense con­cert econòmic, sense que tin­gui la capa­ci­tat de dibui­xar per on passa el cor­re­dor del Medi­ter­rani, sense poder opi­nar qui­nes línies ater­ren als seus aero­ports, sense tenir selec­ci­ons naci­o­nals i –més impor­tant que això– sense poder deci­dir si vol for­mar part d'aquesta fede­ració. El PSOE admet que Zapa­tero es va equi­vo­car quan va pro­me­tre que accep­ta­ria l'Esta­tut que li arribés del Par­la­ment de Cata­lu­nya i que a Madrid el dei­xa­ria tal qual. Però, atenció, segons el PSOE, l'error està en la pro­mesa, no en la reta­llada! Només ente­nent aquesta pre­missa es comprèn la gasi­ve­ria dels soci­a­lis­tes en deferències cap a Cata­lu­nya: només un fede­ra­lisme que no és més que un recanvi cosmètic i nomi­nal al cafè per a tot­hom. Si no fos perquè és cert, perquè està escrit al pro­grama elec­to­ral, perquè Pedro Sánchez ho va esgri­mir al debat i perquè l'endemà va cen­trar el mis­satge cen­tral del PSC, això del Senat a Bar­ce­lona (única con­cessió específica per a Cata­lu­nya) seria digne d'un gag del Polònia. O això o és que amb la pro­mesa de por­tar la cam­bra alta a la Sagrera els soci­a­lis­tes s'han sumat defi­ni­ti­va­ment –això sí, amb una idea ben ori­gi­nal– al dis­curs de la por. No, si us plau.