Opinió

De set en set

Passin i vegin...

El passat divendres 4 de desembre una dona va ser apunyalada a cops de cúter en el recinte Art Basel Miami Beach, una de les principals fires d'art contemporani del planeta, que se celebra a Florida, als Estats Units. En una metàfora cínicament literal de la mort de l'art, el més revelador d'aquest atac és que el públic que en aquells moments era a la sala i que va presenciar com una dona clavava reiteradament un cúter contra el cos d'una altra dona, es va pensar que aquella escena era un muntatge artístic, una performance més, integrada amb tota naturalitat al sentit lax i provocatiu de l'art experimental.

Vaig treballar durant dos mesos en una taverna francesa fent de mosqueter al cim de l'escenari. En una sínia de representacions, em mataven quatre vegades cada dia. Va ser una oportunitat d'or per entendre aquest període posthistòric de l'art (i de la vida) en què la representació i la realitat han diluït les seves fronteres i s'han fos en un mateix magma. Darrere el meu antifaç de mosqueter sentia com la mainada i la gent gran m'atribuïen una supersticiosa realitat superior. També vaig sentir que alguns homes i dones s'acostaven a tu esperant altres dots com a espadatxí.

Som en un nou paradigma: tot propendeix a ser un gran parc temàtic. Ja no es venen productes i es presten serveis, sinó que sobretot s'ofereixen experiències. Ja no viatgem a un lloc: viatgem a l'escenificació dels llocs. Religió substitutòria o idealisme implacable: la representació de la realitat, ens agradi o no, s'ha acabat imposant com la realitat. Aquests dies les televisions prodiguen perfils íntims de figures populars. Pablo Iglesias rasca una guitarreta. La dona queda devorada pel seu paper de monja. Álbert Rivera és promocionat com a icona de la modernitat democràtica (!). Alguns catalanistes, amb una candidesa que talla l'alè, sucumbeixen davant l'escenificació de Podemos i el seu brindis al sol amb el referèndum. Tanta suplantació, haurà de trobar un vel últim, un àtom irreductible: on la sang i les ganivetades tornen a ser veritables, on la silueta d'ombra xinesa revela la nostra cara exacta, on l'assaig de la mentida desvela la veritat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.