Lleis i trampes

A les comarques gironines hi ha més de sis mil habitatges buits que pertanyen a entitats bancàries o a la Sareb i milers de persones que no poden accedir a habitatges dignes –a vegades ni tan sols indignes– o a lloguers proporcionals a la seva renda. Si ho llegeixen amb calma i en consideren les profunditats i les circumstàncies, s'adonaran que impressiona la magnitud de la devastació, de la insensatesa i de la indignitat a la qual ens han abocat tants governs de gent d'ordre i tanta gent assenyada al poder.

A les comarques gironines i a tot Catalunya, també existeix la llei 24/2015 “de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica”. Una llei que deriva d'una ILP impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC, que es va aprovar al mes de juliol per unanimitat al Parlament català i que al mes d'agost va entrar en vigor. I si coexisteixen el problema generat per la gent d'ordre i una part de la solució potencial arrancada del Parlament pels moviments socials, el que falta per desactivar mínimament aquests instruments de tortura popular és voluntat política. I una mínima honestedat.

Dues de les mesures que en la seva teòrica dansa nupcial Junts pel Sí ofereix als de la CUP per seduir-los formen part d'aquesta llei que s'hauria d'estar aplicant a tot el territori. I les empreses energètiques, quatre mesos després de l'aprovació, segueixen fent l'orni i ignorant absolutament que és il·legal fer talls de subministrament sense un informe previ dels serveis socials del municipi. A les nostres terres i en funció de qui afecten, les lleis estan fetes d'aquesta pasta mal·leable. Els 826 pisos buits de Salt, els 578 de Girona, els 326 de Figueres, els 315 de Palafrugell, els 270 d'Olot, els 251 de Blanes, els 163 de Cassà, els 123 de Llagostera o els 112 de Banyoles, o la major part d'ells, poden ser reclamats per les administracions perquè s'incorporin a la borsa de lloguer social. A dreta llei. I no fer-ho, a més de ser un desagradable indici de posseir escassa sensibilitat pel patiment aliè, ara mateix ja deu tenir alguna tipificació legal.

Els drets, les llibertats, la sensatesa o les veritats més consensuades tenen gradacions, circulen per l'atmosfera plenes, nítides, resplendents i unànimement acceptades, però quan es dipositen damunt del territori i queden a l'abast de qui ordena les nostre vides, es degraden. I cal la pressió dels moviments socials per aconseguir una legislació que defensi que els habitatges són per viure-hi, i que no pot ser que hi hagi tanta gent sense casa i tantes cases sense gent. I per no oblidar que una de les causes principals de les nostres misèries actuals ha estat el rescat de les entitats financeres que jugaven i animaven l'especulació. Algú ha definit aquesta llei que es va aprovar per unanimitat i que no ha estat impugnada pel Tribunal Constitucional com la llei del més feble. Entenc què volia dir, però és molt més estimulant pensar que és la llei de qui és molt fort però no en té la consciència.