Rubalcaba

“A Catalunya la biologia no va a favor de l'Estat. A la gent l'enterren amb la senyera i la bategen amb l'estelada.” No ho dic jo, ho diu Alfredo Pérez Rubalcaba; l'home que, en encertada definició de Jordi Bosch, representa l'Estat dins del PSOE. L'exsecretari general dels socialistes espanyols ho deia per advertir que, sense resposta política, la base social a favor de la independència anirà creixent. I creixerà, per cert, per la banda d'ERC i la CUP, ja que un dels problemes que té Convergència, com el tenen el PP i el mateix PSOE, és vegetatiu. Se'ls van morint els votants, vaja. Total, que Rubalcaba creu que hi ha d'haver una oferta de l'Estat, que és la que s'ha de posar a votació. Però que la solució no és reconèixer el dret a l'autodeterminació i fer un referèndum d'independència com proposa Podem, perquè, encara que l'Estat guanyi la primera votació, un cop acceptat que Catalunya és un subjecte polític sobirà, una nació vaja, en vindrà una altra i després una altra, fins que guanyi el sí. I que, per tant, que hi hagi un partit a l'alça com Podem que accepti el referèndum és un triomf del sobiranisme. I té raó. I tant si té raó. Per tant, ara que estem en un moment de depressió de la ciclotímia sobiranista, cal recordar que l'Estat va salvar un match ball el 27-S, però que la tossuderia de la gent, la voluntat de ser, que deia Vicens Vives, porta que la societat espanyola acabi normalitzant un referèndum a Catalunya perquè ens saben nació. I que el que ha de fer l'independentisme és ampliar la base social, no només pel creixement vegetatiu, sinó recuperant els arguments sòlids i atractius que l'han dut fins aquí. Perquè Rubalcaba expressa més una impotència que una realitat. Poden salvar un altre match ball, però el final del partit és només qüestió de temps. I el resultat no depèn de Madrid. De fet, no ha depès mai de Madrid.