Què canvia avui?

Avui és la data fixada perquè canviï Espanya. Molts ciutadans d'arreu de l'Estat aniran a votar amb l'esperança d'aconseguir forçar una regeneració d'un país que està a la cua d'Europa en tantes coses, començant per la mateixa salut de la democràcia.

És comprensible que tants demòcrates orgullosos de ser espanyols
vulguin aconseguir provocar una sacsejada a les institucions. La mala notícia, però, és que Espanya no canviarà. Poden canviar els partits que governen, poden canviar algunes de les polítiques, però no canviarà d'un dia per l'altre el tarannà d'un estat que no ha entès mai la diversitat com una riquesa, que no ha jugat a fons la carta de la democràcia perquè va fer una transició només a mitges. L'Espanya del café para todos no canviarà aquesta nit l'actitud cap als catalans; cap dels quatre grans partits amb opció de ser decisius al futur govern espanyol no ha presentat en campanya cap projecte creïble –o realitzable– per a Catalunya.

Fins i tot en el cas hipotètic que les enquestes s'equivoquin i es pugui construir una alternativa política al Partit Popular, a partir d'aquesta nit al palau de La Moncloa no canviarà res de substancial més enllà del color polític del govern de torn. És per això que, d'aquí unes hores, haurem d'analitzar els resultats electorals no pas en funció del canvi que suposin per a Espanya sinó en funció de si reforcen el canvi ja engegat a Catalunya; aquesta és la dada veritablement rellevant. Si aquesta nit el veredicte de les urnes deixa una nova majoria independentista s'haurà fet un pas més cap al canvi real que viurem els catalans els propers mesos: el de l'autonomisme cap
a l'estat propi.