Llegenda urbana

Diu la llegenda urbana que una vegada hi havia un partit socialista que acabava de perdre definitivament l'hegemonia de l'esquerra, un partit socialista que no va saber preveure la crisi quan tocava ni va saber-ne gestionar els prolegòmens. No, la llegenda no parla del PSC, parla del partit socialista que la dreta va enviar al racó de pensar i que en aquest racó de pensar no va evitar que li cresqués per l'esquerra una candidatura formada per un conglomerat de formacions aglutinades rere un pentinat. Es tracta del mateix partit socialista desacreditat per escàndols d'uns casos de corrupció que l'assimilaven més del que s'atrevia a reconèixer a la dreta que tant deplorava, amb qui s'havia alternat al poder durant tant temps que es perdia en la memòria urnamental (d'urna). Va arribar el dia que aquest partit dels socialistes va tenir l'oportunitat de fer presidenta la dreta amb què solia retroalimentar-se, corrent el perill de ser fagocitat per l'anticapitalisme ornamental (amb o). Ho va acabar fent?

No hi ha misteri. Sabem què va acabar escollint. I tant si ho sabem! Després de la repetició de les eleccions, aquest partit socialista acabaria triant la dreta de sempre, amb qui compartia més del que estava disposat a admetre, una tria que va acabar-lo d'escorxar: al final va quedar relegat amb un irrisori 4% dels vots, patint fins i tot per obtenir representació. Ho puc concretar amb exactitud perquè aquest partit socialista es diu PASOK.

Si hem de fer cas, ai las, al precedent grec i Pablo Iglesias acaba governant algun dia a l'Estat espanyol, si compleix tan prest els seus compromisos electorals com Alexis Tsipras, encara que organitzi l'hipotètic referèndum dels catalans s'oblidarà d'un resultat afirmatiu a la independència tan ràpidament com Pedro Sánchez haurà enfonsat el PSOE preguntant-se si l'aigua s'escola formant un remolí cap a la dreta o cap a l'esquerra i si això depèn de l'hemisferi o bé l'ha engolit una llegenda urbana.