El rètol

La notícia reconfortant d'aquest Nadal ve de la Llombardia, on el batlle de Pontoglio, població d'uns set mil habitants, s'ha significat fent posar rètols a les entrades viàries que diuen: “Poble de cultura Occidental i de profunda tradició Cristiana.” (Així, amb els adjectius en majúscula.) I a sota: “Qui no vulgui respectar la cultura i les tradicions locals, està convidat a anar-se'n.” Un cop més, es veu que proclamar evidències és un acte revolucionari que provoca la reacció immediata dels indignadissos professionals i de múltiples grups de pressió. En primer lloc, del senyor rector –en un nou episodi de les històries de Don Camillo i Peppone, però ara amb les actituds intercanviades–, que ha fet una homilia en què afirma que l'Evangeli “parla només d'acolliment” i que “el cristià autèntic és portador de Jesús, no de cultura i tradicions”. No és ver, els Evangelis parlen d'acolliment però també de construir la casa sobre roca i no sobre sorra. Els Evangelis, també, inauguren una tradició, més ben representada ara a Pontoglio pel braç secular que per l'eclesiàstic. L'afer del rètol –una “provocació inútil i racista” segons el representant provincial de la CGIL, el sindicat més important d'Itàlia– ve després d'un altre esdeveniment que ha consternat les forces vives de la laïcitat local: el batlle va reunir diners, no pas de l'erari públic sinó de la seva butxaca i de les dels seus col·laboradors, per regalar pessebres a les escoles del poble. Gent catòlica celebrant una festa catòlica, i aferrant-se als seus costums, on s'és vist! Això és anar en sentit contrari al que volen la immensa majoria dels poders polítics, socials  i culturals, amb una unanimitat que hauria de resultar sospitosa. Els rètols que hi hauria d'haver per tot Europa a l'entrada de pobles i ciutats, d'acord amb la política oficial de la UE, haurien de dir: “Lloc amb ganes d'oblidar la cultura pròpia, que es complau a acceptar la dels més forts dels seus forasters. Tothom qui vulgui ajudar-nos a liquidar les poques coses que ens en queden és benvingut.”