‘Fashion CUP'

Ara seré objectiu: per antigues relacions de treball en una entitat –jo com a voluntari i ella com a tècnica– dic que la Natàlia Sánchez (CUP de Figueres) em sembla una bona professional que, a més, propicia bon ambient. I ara seré subjectiu: el nou pentinat i vestimenta no l'afavoreixen. Alfons Godall (directiu del millor Barça de la història, el d'Unicef) també ho va dir en un tuit, el sentit general del qual s'entenia perfectament, malgrat fer-se un embolic amb els verbs ser (lletja) i estar. A tot estirar, la carallotada mereixia una rèplica de l'al·ludida que, naturalment, ara jo també assumeixo. No ho sé, posem per cas un “i tu què, que potser et creus un Petroni?” La Natàlia, però, no es va molestar ni a això. Per contra, al seu company de partit David Fernàndez (el que grapeja sandàlies i després no es renta les mans) li va sortir la vena paternalista i va engegar públicament a Godall una rastellera d'insults d'una agressivitat i una violència desproporcionades: “misogin”, “masclista”, “miserable”, “desgraciat”, “xoriço”... Per cert: no sé si J.M. Loperena també va sofrir la fúria gauchista pel capítol El misterio del abogado marxista-leninista, del seu llibre El circo de la justícia. Hi surt Sebastià Salellas, del qual els qui l'han conegut diuen que també va ser un bon professional. Es jutjava a Madrid el cas Garzón i es veu que, de dia, l'advocat gironí voltava per l'Audiencia Nacional amb roba, diguem-ne, “de pobre” (“camisa muy gastada y una famélica corbata de lanilla, deslucida y agrisada”). Els altres lletrats catalans, que s'estaven en un hotel apartament, creien que Salellas vivia en una pensió perquè no es podia permetre res més. El cas és que van descobrir que s'allotjava al Palace, així que un vespre van anar a visitar-lo per sorpresa. Salellas va baixar al vestíbul amb un “traje marengo, una camisa blanca y una corbata de seda natural...” Vista la seva incomoditat, li van aclarir que, per ells, podia allotjar-se on volgués i vestir com volgués. “Por si las moscas –els va contestar– guardadme el secreto. Hay gente muy mal pensada en un colectivo tan sui generis como el nuestro (...)” Bé, escoltin, prou de xerrameca, que és cap d'any. Au, posin-se alguna peça vermella (perdó: roja!), facin una mica el ximple i oblidin-se de la CUP i del políticament correcte per unes hores...