‘Petar-la' per Nadal

El verb petar té, entre molts dels seus significats, l'expressió col·loquial petar-la, en el sentit de tenir èxit. Quan expressem l'hem petada ens estem referint a haver-la aconseguit, haver triomfat o tenir èxit en l'acció empresa. És també haver fet una cosa amb el reconeixement d'haver-la fet bé. Si seguim aquesta premissa, petar-la en aquests moments té un sentit polisèmic segons sigui del que es parli. Les festes de Nadal a Girona tenen un alt nivell cultural. Per exemple, la dinàmica d'activitats nadalenques arriba a un nivell equivalent al de les grans manifestacions festives: teatre, parades d'artesania a la Rambla i al pont de Pedra, els llums a carrers i places que estimulen els sentits, les activitats per als més menuts com són els tions als barris, el circ de Nadal, la pista de gel al Palau Firal i el Lleuresport a les instal·lacions del GEiEG, així com tot un seguit d'activitats que no és possible d'anomenar en aquest petit espai. Un moment molt sentimental per als menuts és la cavalcada dels Reis, suma de tradició i innovació, que permet retrobar novament grans i petits. Per als més grans, els concerts de Nadal, Sant Esteve i Cap d'Any, i per a tots, uns Pastorets que enguany celebraran la trenta-cinquena edició sota l'experta direcció d'un Joan Ribas sempre atent a la màxima actualitat de la ciutat.

No podem parlar de crisi però sí de la contradicció que pateixen les nostres tradicions. El tió conviu quasi per esperit de supervivència entre el Pare Noel, l'arbre de Nadal, el Pessebre i els Reis. Les rebaixes amb noms exòtics i la cultura de celebracions alienes ens ocupen el nostre espai de tradicions. La supervivència està en el nostre ADN i no deixa de ser un component extraordinari de la nostra personalitat. Immersos en la globalització, massa sovint quedem xuclats pels forts corrents culturals llunyans que ens impacten brutalment i que ens obren a noves oportunitats. I si de petar-la es tracta, els que no ho han fet són aquells que afirmen que els resultats electorals de les eleccions del 20-D a la demarcació han estat un mandat d'una ciutadania que vol pactes i no bipartidisme. Una afirmació com aquesta és no saber res del comportament social. La ridiculesa porta a fer aquestes deduccions que no es fonamenten en cap pensament racional. L'elector d'un determinat partit vol, per naturalesa de la seva condició ideològica, que guanyi la seva opció i, si pot ser, que ho faci amb majoria absoluta. Ningú vota pensant en el pacte. I, per no petar-la, tenen la mostra dels resultats que UDC esperava treure a Girona. Res de res. I els responsables tenen noms i cognoms, entre els quals destaca un Duran i Lleida que havia pensat mantenir el seu escó per seguir alliçonant-nos sobre les petites i mitjanes empreses, les perruqueres i les veterinàries. Duran no ha estat mai una persona “transcendent” en la política i això li ha passat factura. Home de paraula fàcil i de posat tibat, no ha estat transcendent perquè no ha posat ànima en les seves actuacions polítiques. Transcendent, segons Edith Stein, és aquella persona que fuig d'un mateix per anar més enllà sense aferrar-se al que es té, se sap o s'és. Interpretant Viktor Frankl, prestigiós psiquiatre existencial, el problema de Duran és que el món, UDC i ell són la mateixa cosa i uns no poden existir sense els altres. Què farà a partir d'ara Duran i el seu partit a la nostra ciutat? El manteniment de les seus es farà a partir de les aportacions de particulars, empreses o per la condonació del deute per part dels bancs? Veus informades auguren una gran porta giratòria a través de la qual pugui mantenir el seu ritme de vida i qui sap si la suite del Palace a Madrid. Temps al temps, seguint Galileu o Einstein. Girona és diferent fins i tot per als cupaires.

Feliç any per a tots!