Controls per a no gaire res

Entre la policia francesa i l'espanyola fa dies que el trànsit per la frontera de la Jonquera està ben trasbalsat. Els francesos hi van restablir els controls fronterers de manera provisional a primers de novembre, al·legant mesures de seguretat per la cimera sobre el canvi climàtic que se celebrava a París, però arran dels greus atemptats del dia 13 del mateix mes, s'hi han quedat de manera permanent. Al govern i a
la policia espanyols, que ja no van acceptar de grat fa uns anys que es traguessin les cabines de l'autopista –les úniques que, per vergonya d'Espanya i França, quedaven en una frontera de l'espai Schengen–, la decisió francesa ja els va bé. Conseqüència de tot plegat? Han tornat les cues a una de les fronteres més transitades d'Europa. Tant en un sentit com en un altre. El dia 30 passat, per exemple, hi va haver cues quilomètriques gairebé durant tot el dia des de Perpinyà fins al Pertús. El dia 2, les retencions van ser al sud, entre Figueres i la Jonquera. Alguns vehicles van trigar més de quatre hores a fer aquest curt trajecte. Un testimoni explicava al diari L'Indépendant de Perpinyà com havia patit pels seus fills petits atrapats al cotxe en una zona de l'autopista sense cap àrea de servei ni sortida.

I tot plegat per no gaire res. Bé, sí, perquè els cossos policials i els respectius governs puguin marcar territori i fer creure als ciutadans que treballen per a la seva seguretat quan, en realitat, saben perfectament que els controls just que tinguin una mica d'efecte de dissuasió. I prou. Qualsevol terrorista o delinqüent que vulgui creuar d'un estat a l'altre ho pot fer tranquil·lament per un munt d'altres passos lliures que, per sort, encara hi ha a la frontera imposada entre dues parts de Catalunya fa més de 350 anys. Dues parts que s'han aproximat, i molt, des que hi ha vigent l'espai Schengen i que han establert noves relacions humanes i de negoci. Un statu quo que potser no acaba d'agradar ni a París, ni a Madrid.