Desclot
Les llances
Dèiem ahir que calia endreçar veloçment el paisatge després de la batalla perquè hi entraven noves llances. Ja ho han fet. Encara el nou president de la Generalitat era un nonat quan l'altre, el d'allà i en funcions, va convocar una reunió de la premsa amiga per dir-los que l'Estat no descansa. Com la llumeneta del Pardo, que Carrero alimentava amb pila per si els talls de llum. Se n'han de tenir, de ganes. Tothom ho sap i no és profecia. No cal que Rajoy molesti en diumenge les milícies annexes. Deixa'ls mirar el futbol, Mariano! Però si ja ho saben. Ja saben que el seu president vetlla per l'ordre constitucional, per l'aplicació de la llei, per la unitat de la nació i per la igualtat de tots els espanyols. Ho porta gravat al front. I al frontispici. Avui s'han unit a l'amenaça unes altres crestes del PP. I la del rei ha rebutjat rebre la presidenta del Parlament de Catalunya. Felip VI honora el seu antecedent ordinal. No volíem ordinalitat? Senyors i senyores, ara va de debò. En el pròxims mesos ací s'ha de desobeir. S'ha de substituir una legalitat, l'hostil de sempre, per una altra de més amable i còmoda. La d'ací. Diuen que suspendran l'autonomia, com si no l'haguessin suspesa ja. Diuen –i això és més greu– que aquest mes no pagaran els farmacèutics. Arriba el moment del poble de debò. El que tant s'enfada amb els seus polítics. N'hi ha que criticaven amb fúria el govern ixent perquè no havia construït estructures d'estat per desobeir de veres. La primera línia els espera.