Criaturades

Les criatures sempre han estat una temptació per als polítics, sobretot quan estan en campanya electoral. Segurament cap dels parlamentaris que la setmana passada es va indignar sorollosament amb la diputada de Podem Carolina Bescansa, per haver acudit a l'hemicicle madrileny acompanyada pel seu nadó, s'ha resistit a buscar en alguna ocasió el rèdit electoral de fer-se fotografiar amb un infant a coll. A més, el comportament incivilitzat dels qui prefereixen l'esbroncada al debat oblidava precisament l'element més fràgil de tots els qui protagonitzaven l'episodi: la criatura. Generar mala maror contra la seva progenitora és una forma gens hospitalària de rebre aquell que et ve a visitar en la tendra edat de mossegar xumets. Però aquest és, desgraciadament, el clima i el nivell del Congrés dels diputats. El desembarcament de noves cares, de noves sensibilitats i de noves indumentàries ha provocat una arrogant al·lèrgia entre els qui representen la cara (dura) de sempre, la insensibilitat de tota la vida i la indumentària uniformada del poder establert. Missatgers de la hipocresia que en realitat esbroncaven la reivindicativa posada en escena de la diputada per l'única raó que els desposseïa d'allò que més estimen els polítics: el protagonisme. Però, es posin com es posin els demagogs dels drets dels menors, l'escenificació de Podem forma part de les legítimes tècniques de propaganda ideològica usades amb major o menor fortuna per qualsevol formació política i ha tingut la virtut de tornar a situar a les portades dels mitjans un tema que hi hauria de sortir més sovint. Perquè l'únic perjudici causat al nadó es produirà d'aquí a uns anys, quan hagi crescut i comprovi a les hemeroteques el lamentable tractament que alguns companys del Congrés van dispensar al coratjós gest de la seva mare. Un nadó que, a més, va deixar-la en molt bon lloc, a la seva mare, perquè durant la sessió va mostrar més educació i contenció que alguns dels adults que es van enreveixinar com marrecs malcriats.