Calfred

Sant Antoni infal·lible ens porta el fred, fins al punt que sembla que se l'hagi volgut quedar tot ell perquè als Tres Tombs arreu del país, i al cós, a les curses de cavalls centenàries que es fan demà al meu poble, a Vila-seca, la gent pugui lluir gorres i barrets com anys enrere. És clar que ara la tendència per protegir-se de les baixes temperatures en moda femenina és posar-se la manta al coll.

El fred arriba com si algú hagués obert una porta de manera sobtada. Una porta subterrània. La literatura de ficció estableix portes secretes, ciutats submergides i també utopies sota terra. Hi ha un món soterrat, com el que buscava Juli Verne al seu Viatge al centre de la Terra? Els volcans són portes secretes, passadissos que ens porten fins a un interior habitable. El mite, la imaginació i la baralla amb la ciència. El regne d'Agartha, que, segons la tradició mística oriental, estaria governat pel Rei Ocult del Món, o la teoria de la “Terra buida” segons la qual hi ha tot un seguit de túnels i coves interconnectats a tot el planeta. Què hi ha sota el terra que trepitgem? Penso en el carrer de les Creus allà on vaig néixer, que aquesta setmana ha estat escenari fatal d'un crim i posterior suïcidi, en el clàssic “com que t'estimo t'abonyego”, l'home que mata la “seva” dona. Què hi ha sota el terra que trepitgem, què hi ha al cap de qui comet una mort semblant? Potser també hi ha un “món buit” damunt del planeta: una terra eixorca, com la de T.S. Elliot, R.M. Rilke o Agustí Bartra. En aquest carrer hi ha hagut sang, mort. I el fred farà que glaci. Aquesta porta oberta que fa que se'ns glaci l'espinada. Insistim a buscar mons millors, ja sigui sota terra, o en un país nou com el que es proposa el sobtat i flamant president Carles Puigdemont. Grans projectes, utopies, reis ocults, mirar d'obrir portes, i al costat d'això ens entestem a crear l'infern, a aturar el temps i la vida com si en fóssim amos. Que vingui el fred de Sant Antoni i s'endugui el dimoni, com un cavall esperitat.