La reacció d'Unió

En un país on darrerament les grans decisions es prenen en cap de setmana, Josep Antoni Duran i Lleida anunciava dissabte la seva dimissió. El que durant gairebé trenta anys ha estat al capdavant d'Unió, fa un pas enrere. Insinuat des de la mateixa nit del 20-D, s'ha fet oficial. Aquell vespre, UDC es quedava a la porta del Congrés, després que tres mesos abans no hagués pogut entrar al Parlament. El pitjor dels malsons per a un partit es complia, els socialcristians es confirmaven com a extraparlamentaris. Els més de 103.000 vots de suport (a les espanyoles van superar els 64.700) que van avalar l'aposta sintetizada en aquell “la força del seny” proclamat per al 27-S es demostraven insuficients. La Unió que tan còmoda s'havia desenvolupat des dels seus escons, es veia ara abocada a fer política des de fora de les institucions.

Duran i Lleida és una víctima més del procés. El que havia exercit durant anys d'home d'Estat s'ha trobat en la darrera legislatura sense estat al qual representar. En un moment de màxim conflicte institucional, en què Felip VI esquiva la fotografia amb la presidenta del Parlament i ni el Rei ni el govern espanyol li agraeixen a Artur Mas els serveis prestats, el paper del qui pretenia refer ponts des del catalanisme més moderat s'ha desdibuixat. L'oferta d'una disposició addicional a la Constitució com a alternativa per sortir de l'actual atzucac ha resultat escassíssima. L'independentisme vol ruptura com l'anomenada nova política reclama regeneració. I aquí tres dècades és una eternitat.

El de l'Alcampell deixa una Unió desubicada i fortament masegada pels cops. Encara dol el trencament amb Convergència i l'escissió interna que ha provocat la marxa de cares històriques de la formació cap a Demòcrates de Catalunya. Els socialcristians tenen una cita el 16 i 17 d'abril per encarar el seu futur. El congrés d'Unió es veurà forçat a renovar estructures, recalcular el full de ruta i, el que és més dur, adaptar-se a la vida fora de les institucions. La reacció és per supervivència.