L'aspirant

Miro de saber com escullen els seus candidats els partits polítics. Alguns dels requisits legals són d'allò més elementals: ser ciutadà del país i tenir l'edat mínima que cal per anar a votar. També s'aconsella un “cert nivell d'educació i d'aptitud moral” que no sé com carai es mesura. Amb aquests supòsits, a les llistes electorals se n'han colat uns quants que han inflat el currículum o han portat doble vida; alguns han acabat dirigint la Guàrdia Civil; d'altres, combinant la conselleria amb el contraban. Home, obliguin els aspirants a passar per algun test psicològic com a mínim, i facin un seguiment conductual. I que els candidats compleixin els requisits que s'exigeixen als ciutadans, als autònoms i emprenedors fets a l'economia productiva, fins i tot, als funcionaris sotmesos a l'avaluació regulada. A veure, reculem un moment a les darreres eleccions generals. Situem-nos a la llista de candidats per C's que es presentaven a Catalunya amb cara de “prepareu-vos perquè estem fent història i ens menjarem el país amb patates”. Conec un candidat d'aquest partit, professor substitut de fa poc temps i que s'ha dedicat a escriure i a crear un projecte literari on line. Durant la campanya electoral va declarar a la premsa que havia entrat a la política perquè no vol que “es continuï manipulant ideològicament els nostres fills i alumnes a les escoles”. Després de perdre les eleccions, va tornar a les trinxeres per acomiadar-se i es va excusar amb l'argument: “Sóc novato i els periodistes han descontextualitzat les paraules que vaig dir.” Diu que té aquesta convicció perquè un dia va veure uns joves amb estelades que es barallaven amb uns altres que eren espanyolistes. Com si els joves no poguessin pensar per ells mateixos, sense que ningú els adoctrini a les aules. Li vaig dir: estàs mentint per justificar la tesi d'un partit que voldria posar fi a la immersió lingüística en català. Em sembla perfecte que facin més anglès, sempre que no es carreguin la llengua del país. I em va respondre: “No et sembla que és interessant per a un escriptor portar la contrària?” I jo: depèn, la qüestió és ser autèntic i defensar allò que creus de debò. Al final va reconèixer que no està d'acord amb alguns postulats del seu partit i no s'hi sent a gust. Fantàstic, noi, continua així, tens bons models a l'abast. Bravo pels candidats que volen regenerar la política i esperen la loteria d'un escó; és la manera que no canviï mai res. Ara més que mai, el nou país també espera una nova llei electoral, no sé si pentinada amb el serrell d'Anna Gabriel o amb l'art de rèplica del president Puigdemont. Sigui com sigui, que s'abordi bé.