Desclot
El gran irresponsable
Les dues vegades que el Partit Popular ha governat Espanya amb majoria absoluta s'ha quedat sol. Amb arrogància i prepotència. També amb efectes letals. Sol, el PP, l'ha mampresa a tort i a dret per capgirar la situació anterior, per modificar la legislació prèvia sense encomanar-se ni al dimoni ni al diable. També en aquelles qüestions que demanarien suavitat, un acord necessari amb les altres forces representades al Parlament i incidència en la realitat, com ara l'educació. El Partit Popular en solitari és devastador. Sol, el PP és l'extrema dreta. I no només a Madrid. També a la perifèria, que consideren un
cortijo, o una barraca, o un palafit. Tant se val. Els populars són al poder com el salfumant a la dentadura. Es podria parlar poc o molt igual del PSOE, però aquells són més vells. I més savis. De tard en tard, conscients de la fragilitat que pot succeir a la fortalesa, apel·lant a les “esquerres”, són capaços encara de parlar amb els altres. Sol, com un mussol de llavi, Rajoy ha constatat ara que no ho ha fet bé. Que només esmussa. Almenys hauria d'aguantar. O anar-se'n. Però ha decidit fer fintes i intentar caramboles. Com que Pedro Sánchez va dir que esperaria el seu “fracàs”, ara és ell qui ha decidit esperar que fracassi Sánchez. I s'ha carregat la lògica parlamentària, el respecte a les institucions, totes les pròpies apel·lacions a la llei i l'ordre, i l'oportunitat d'explicar al poble pla quina proposta feia al PSOE i a Ciutadans. Corrosius i irresponsables.