L'elecció és del PSOE

Proposta de Podem al PSOE, renúncia temporal de Rajoy, pressions per totes bandes... Assistim a una evident escenificació tàctica de la política davant la complexa investidura del nou president espanyol. Però, a part de la repetició de les eleccions, es defineixen dues opcions bàsiques possibles: d'una banda, l'escenari preferit per l'establishment, que consistiria en un govern del PP amb suports interns o externs del PSOE i Ciutadans. Una opció que, malgrat el rebuig actual dels socialistes, no és descartable, encara que intueixo que només seria viable si el PP sacrifiqués Rajoy com a presidenciable. I potser això comportaria que a Pedro Sánchez també li passessin factura al PSOE. Però no es pot menysprear l'opció que Sánchez porti fins al final la pugna per un govern alternatiu al PP amb ell com a president que tindria tres actors fonamentals amb qui negociar: la constel·lació de Podem, Ciutadans i els partits independentistes catalans i bascos. No crec que a hores d'ara ningú pugui avançar el desenllaç final, però és evident que la posició sobre el dret a decidir dels catalans és nuclear. Sense un referèndum sobre la taula, ni ERC ni DL donaran suport a un govern de Sánchez. I Podem i Ciutadans es contraposen i serà difícil que el PSOE pugui establir un pacte amb tots dos alhora. Perquè aquest cop els acords han d'incloure reformes estructurals a l'Estat espanyol. El dubte és si serà un pacte entre el PP post-Rajoy amb els barons socialistes i l'acompanyament de Ciutadans basat en reformes que empitjorin els problemes a l'Estat espanyol afegint més tensió territorial i a sobre sense rebaixar la tensió social perquè estaria en la línia d'afavorir els grans poders econòmics, o un acord basat en reformes estructurals en favor de la ciutadania més afectada per la crisi i democràtiques acceptant la voluntat de nacions com la catalana. El PSOE ha de triar –i no és una decisió menor– entre les reformes per interessos particulars i les reformes d'interès general. Ja ho veurem!