Incògnites valencianes

A aquestes altures de la pel·lícula –o sainet amarg– ha quedat clar i descarat que el PP al País Valencià feia de banda. Organitzada amb dos objectius conciliats i confluents: finançar-se com a organització i lucrar-se com a particulars. Els indicis delictius, les proves irrefutables, els imputats, els investigats, els detinguts, els empresonats, els casos vistos i les sentències dictades no enganyen. Els populars valencians havien articulat la trama corrosiva i corrupta més bèstia d'aquesta part del món. Per això, la nova operació Taula –taula de bon menjar e beure– no ha estranyat ni les ànimes més càndides. L'expresident de la Diputació de València i exalcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, en feia de cap. De cap de colla de roders. Rus –recordem-ho, que la memòria no té prou gigues per encabir tant de fem– es va veure obligat a dimitir quan es van fer públiques unes gravacions en què comptava bitllets. En català, això sí, que deu ser l'únic. L'únic al seu partit que compta com mana la terra. Penjaven del fenomen de Xàtiva, com una bomba de raïm, una pila de dirigents locals i comarcals que han passat a bona disposició judicial. L'operació Taula, facilitada per un convers que deu haver quedat sota la protecció de l'FBI, fa de darrera baula d'una cadena rovellada. La trama –tramoia– deixa només dues incògnites en suspens: per què encara no han agafat Eduardo Zaplana, capità Aranya i pare de la gran família, i com és que els valencians els continuen votant. N'hi ha per botar-los!