Refresc i crispetes

El nou argot de la política teoritzada és magnífic. Abans hi havia Esade i Iese, les dites escoles de negocis, que, com tota activitat humana gremial, va definir aviat una manera pròpia de parlar. De distanciar-se'n. Dels altres. Gràcies a aquesta aportació al progrés de la humanitat vam aprendre a dir interlocutar i calendaritzar. Aquella gent no parlava, interlocutava. I prenia el calendari com a arrel per fabricar verbs. Molt bé. Ara que ha passat aquesta passa, arriben els politòlegs. La nova fauna la defineix, la política, com un escenari. Tot és escenari. I actors. Maredéusenyor! Però, ves per on, el nou vocabulari té algun punt de profit. Efectivament, la política pot arribar a ser teatre. O sainet. El comitè federal del PSOE que es farà demà a Madrid –on, si no?– promet. Hi haurà Pedro Sánchez. Molt solet. Acompanyat de Miquel Iceta. I ja veurem de qui més. Tots els altres el qüestionen. Alguns, amb el sistema habitual: la punyalada. Ahir Felipe González va apunyalar Pedro Sánchez. El vell lleó considera que el cadell s'equivoca. Que vol portar el PSOE a l'abisme de Podemos i dels partidaris del desafío, que són els separatistes catalans. González no s'ho empassa. Ni ell ni Susana Díaz. Això darrer és més seriós. Al PSOE mana la federació andalusa, graner i almodí del socialisme espanyol. Sánchez suarà demà la cansalada. El comitè federal del PSOE serà un corral de comèdia. Pedro Pacheca. Atenció a l'escenari. I als actors. Refresc i crispetes, si us plau.