Fora bicicletes

Que un biciclista envesteixi un vianant no és notícia. La notícia seria si un motí de vianants fes fora els biciclistes d'on no haurien d'haver entrat mai a circular: les voreres, els passos de vianants, les andanes, les terrasses, els mercats, etc. Com que aquesta vegada li ha tocat el rebre a Muriel Casals, capdavantera de la societat civil, potser en podrem parlar cinc minuts abans que creïn un impost que gravi la constatació d'evidències. El fet incontestable és que les nefastes iniciatives municipals per promoure l'ús d'aquest vehicle erràtic, sense matrícula, sense límit de velocitat i amb permís per vulnerar totes les normes han convertit els carrers en un infern. Passejar per la ciutat és un esport de risc, que presenta moments aguts quan es tracta de girar una cantonada o travessar per un semàfor que el biciclista sempre creu que no li incumbeix. El trànsit rodat també en pateix havent d'estar sempre pendent de per on sortirà el temerari sobre dues rodes, exigent i victimista, que espera que tothom s'aturi a deixar-lo passar. Si la humanitat té un futur, cosa força dubtosa, vindran batlles que veuran la llum i bandejaran les bicicletes de la vida urbana. Mentrestant, els consistoris que patim ara veuen en el biciclista un ocupa ambulant, transgressor de tota civilitat i a sobre sense papers, és a dir el model de ciutadà que tenen al cap i destinatari privilegiat de les seves reiteratives polítiques socials. Comença a ser hora que els fem veure com n'estan, d'equivocats.