De trampes i paranys

De sospites que podia passar, n'hi havia; tantes que ja fa cinc anys que se'n fan, d'inspeccions, però no ha estat fins aquest cap de setmana que s'ha enxampat un ciclista, en aquest cas una jove belga de 19 anys, participant en una competició esportiva –ni més ni menys que un mundial– amb una bicicleta trucada amb un petit motor elèctric. Amb aquest descobriment són molts els que respiren tranquils. D'una banda els responsables de la Unió Ciclista Internacional, que veuen confirmades les seves sospites, i d'altra banda, tots aquells, aficionats o no al ciclisme, que ens moríem d'enveja en veure asseguts còmodament al sofà de casa les capacitat físiques d'uns esportistes que, en alguns dels casos, simplement feien trampa. D'això se'n diu dopatge tecnològic, i es veu que de casos coneguts n'hi ha hagut de sonats. Com el d'un jugador gran mestre d'escacs georgià que aprofitava les visites al bany durant les partides per consultar possible jugades en un petit ordinador que hi havia amagat, o de l'espasista rus que armat amb un comandament a distància aconseguia vèncer el seu contrincant amb tocats falsos fent accionar el comptador. Maneres enginyoses de fer trampa, de saltar-se les normes per aconseguir la victòria sense tenir present que si la cosa no surt bé i t'enxampen et quedes sense el títol que perseguies i desprestigiat per sempre més.

Així pot quedar Rajoy si no li surt bé la jugada que sembla haver dissenyat en ser conscient de la seva impossibilitat de ser investit, i que consisteix a cedir a Sánchez la responsabilitat de formar govern amb l'única intenció que el líder socialista fracassi i sigui incapaç de trobar els suports necessaris per ser proclamat president. Així s'aniria a una nova convocatòria electoral amb un PSOE debilitat i, amb tota probabilitat, amb un nou candidat/a també debilitat/ada. Aquesta seria la trampa que ha parat Rajoy a Sánchez. Alerta que no caigui ell, també.