Jordi Negre

A finals dels anys setanta, després de la mort del dictador, s'havien de canviar moltes coses, tot estava per fer i en l'àmbit comunicatiu calia crear nous espais.

A Girona, on només es podia llegir Los Sitios, el diari local del Movimiento, es va aixecar una altra mena de moviment, molt més popular, ciutadà i democràtic, que apostava per fer un diari que trenqués amb el règim amb un aire fresc, democràtic i en català. Una tasca que no va ser fàcil; hi havia moltes idees i il·lusió, i pocs diners per portar-la terme. Però quan hi ha molta voluntat i força per engegar un projecte, no hi ha impediments que valguin. Així va ser com un grup de gironins van constituir la cooperativa Papirus per poder finançar el propòsit i treure al carrer Punt Diari. Les dificultats no van ser només econòmiques, perquè a l'hora de la veritat va costar molt trobar un director que es posés al davant d'un equip de periodistes, molt i molt joves, i que es volgués embarcar en aquella aventura. Es va trucar a portes de gent molt reconeguda i compromesa, però ningú s'hi atrevia. Finalment, un jove periodista figuerenc, de 34 anys, amb una certa experiència i que havia fet carrera a Barcelona es va engrescar amb el projecte, i s'hi va posar al capdavant per començar des de zero. Atrevit, agosarat o inconscient, fos com fos, Jordi Negre va ser el primer director de Punt Diari. No ho va tenir gens fàcil, però ho va fer, i en unes condicions absolutament precàries.

Jordi Negre, sempre que recordava aquella etapa, ho feia dibuixant un somriure als llavis, però alhora es posava les mans al cap preguntant-se com podia ser que amb els minsos recursos amb què comptava la cooperativa, aquell 24 de febrer del 1979 i els dies successius es pogués treure el diari al carrer. Aquella arrancada va ser una aventura, després s'ha anat fent camí.

Diverses vegades s'ha fet referència als fundadors del projecte, als qui després l'han continuat, als seus èxits, etc., però en comptadíssimes ocasions s'ha parlat de Jordi Negre, que algú ha definit com una persona excepcional humanament, amb qui Girona té un deute, almenys de reconeixement, per haver estat on va ser, en uns moments molt complicats, i haver-s'hi posat capdavant quan ningú hi volia ser.

El periodista empordanès Jordi Negre, que ha traspassat fa pocs dies, sempre va portar El Punt al cor; deia que se'l sentia com si fos fill seu, i com es fa amb els fills, n'ha estat un fidel seguidor.