Opinió

A la tres

El petit llibre roig

“A l'inici de la Transició, un llibre legal de pedagogia contestatària va portar el seu editor a la presó

Senyores i senyors: ara sí que em crec que ha començat la segona Transició, aquesta que ha de curar tots els mals d'Espanya i, espero, els de Catalunya. Per què dic això? Ho dic per l'empresonament dels dos titellaires de Madrid, víctimes en realitat d'una errònia programació de l'obra.

I què té a veure la fulminant intervenció de l'Audiencia Nacional amb la Transició? Els demano paciència, perquè abans cal fer memòria. Tornem a l'any 1979, quan només érem a la primera Transició i els catalans, pobres de nosaltres, crèiem que tot estava per fer i que tot era possible.

Deu anys abans, els pedagogs danesos Soren Hansen i Jesper Jensen havien publicat un llibret de pedagogia contestatària, que a Barcelona va aparèixer d'amagat, el 1978, amb l'explícit títol d'El pequeño libro rojo del cole. Era un llibret que deia coses com ara: “Si en voleu saber més, pregunteu als adults, però no us creieu tot allò que us diguin.” També recomanava als alumnes que fossin més actius a l'escola, que es queixessin dels professors incompetents i –horror–, que tinguessin una sexualitat sana i segura. L'any 1979, l'editorial Nuestra Cultura va publicar el llibre legalment.

La Federació de Pares de Família va trobar que l'obra era un torpede contra l'escola i hi va interposar denúncies. La federació al·legava que el llibre estava “redactat per minar els principis de la democràcia”.

Van trobar excel·lents aliats en el ministre de Cultura, que llavors era l'historiador franquista Ricardo de la Cierva, i en diaris com l'ABC, El Imparcial i Ya. El ministre d'Educació, José Manuel Otero Novas, s'hi va sumar amb entusiasme: “El llibre –va dir– té pronunciaments que no estan d'acord amb la Constitució.” Oh, Constitució! Ja llavors t'invocaven per posar fi a tot allò que els destorbava.

Què va fer la justícia? L'Audiencia Nacional va dictar presó incondicional sense fiança contra l'editor. I de passada va empaperar els impressors, com es feia fins uns pocs anys abans.

No és meravellós viure en un lloc per on no passa el temps?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia