Opinió

Keep calm

Jubilar-se amb dignitat

En poques hores hem assistit a tres maneres ben diferents d'exercir com a expresident: José Montilla, Patxi López i Artur Mas

Pocs mesos abans de dei­xar la pre­sidència del govern espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero va afir­mar que era molt més sen­zill fer de pre­si­dent que d'expre­si­dent. El diri­gent del PSOE estava pen­sant, molt pro­ba­ble­ment, en el seu ante­ces­sor en el càrrec, José María Aznar, que, a data d'avui, encara no ha sabut tro­bar el seu espai a la terra i, dia rere dia, ens dis­treu amb alguna de les seves habi­tu­als sor­ti­des de to, ja sigui tor­pe­di­nant el seu propi par­tit, anun­ci­ant el tras­llat de les deu pla­gues d'Egipte a Cata­lu­nya o bé mal­me­tent les polítiques de segu­re­tat viària en els actes de l'Acadèmia del Vi. En qual­se­vol cas, estigués pen­sant o no en l'expre­si­dent del PP, és evi­dent que ha de resul­tar difícil dei­xar el poder; i, encara més, fer-ho amb dig­ni­tat.

En poques hores, l'atzar ha vol­gut que assis­tim a tres exem­ples de jubi­lació d'expre­si­dents autonòmics: el 7 de gener, el Par­la­ment desig­nava José Mon­ti­lla per reo­cu­par l'escó de sena­dor; abans-d'ahir, el Congrés esco­llia Patxi López per pre­si­dir la cam­bra, i, gai­rebé de manera simultània, Artur Mas anun­ci­ava que renun­cia a l'escó de dipu­tat. La decisió dels tres expre­si­dents és per­fec­ta­ment res­pec­ta­ble, però les lec­tu­res que poden fer-se són ben dife­rents: men­tre que Mon­ti­lla s'afe­geix a la llarga llista de man­da­ta­ris autonòmics que han assu­mit el Senat com una cam­bra de pre­ju­bi­lació, Patxi López torna a recórrer al suport del PP per acce­dir a un càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal. La pri­mera vegada va fer-ho per ser inves­tit lehen­dakari i fora­gi­tar els naci­o­na­lis­tes bas­cos; en aquesta ocasió, l'ene­mic decla­rat ha estat el procés català i la neces­si­tat de fer-hi front des de la uni­tat dels par­tits espa­nyols. Artur Mas, per la seva banda, ha vol­gut estal­viar-nos la imatge d'un expre­si­dent asse­gut al Par­la­ment i ha renun­ciat a l'acta de dipu­tat, amb la qual cosa perdrà la con­dició d'afo­rat; un fet prou relle­vant si tenim en compte la seva impu­tació pel 9-N. I, de pas­sada, ens ha ense­nyat que és pos­si­ble jubi­lar-se de la política amb dig­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia