Immigrants i refugiats

El XXXIII Cicle de Conferències Aula Oberta de l'Agrupació Cultural Aula Oberta de Figueres, la meva ciutat, té el títol genèric Immigrants, exiliats, refugiats dins l'Europa del segle XXI. És un tema oportú; l'increment de la immigració a Europa a partir de la segona meitat del segle XX i el més recent drama dels refugiats han comportat reaccions, algunes de clarament xenòfobes.

La comparació és l'expressió de la igualtat o diferència entre coses o conceptes. És una tècnica que parteix de l'estudi i de l'anàlisi de problemes concrets, actualitza conceptes i apropa objectius i finalitats. De l'estudi comparat, sorgeixen elements cognoscitius indispensables per a la ciència política en tant que s'obté un coneixement de diferents realitats que permet elaborar classificacions i analitzar experiències. Cap anàlisi que es limiti a l'estudi dels fenòmens sorgits en un sol àmbit territorial o històric no és seriosa. Un examen de les diferents experiències, l'estudi de les analogies, de les constants històriques, condueix a la fixació de models a seguir i d'objectius a aconseguir. I també, no
menys important, de situacions a evitar.

A Catalunya en aquests moments s'interrelacionen dos processos: el de la independència i el de la integració d'immigrants, i de refugiats, que hem de considerar des de la perspectiva de la nostra vocació europea. Aquesta interrelació té una significació vital, ja que segons com es gestioni pot provocar tant noves oportunitats com retrocessos dins de cada un dels processos. I els interrogants que planteja la interacció entre immigració i independència tenen el caràcter polític d'estar decidint com viuran els nostres fills i néts. La política comparada sorgeix de l'aplicació dels conceptes bàsics de la política a sistemes concrets de diferents latituds geogràfiques i de diferents períodes històrics. El nostre marc conceptual coincideix amb l'europeu, geogràficament i històrica. Les reaccions xenòfobes, atàviques, és possible que pouin les seves motivacions en el record de l'esfondrament de la civilització romana,
la qual va ser un intent reeixit d'unió europea, en què els bàrbars, terme que significava estrangers, van irrompre, violentament per gaudir de la seva riquesa, tant material com intel·lectual. Tenim consciència del nostre marc conceptual. I d'acord amb aquesta consciència, quan assolim la independència farem una política d'integració responsable.

Deia Ramon Trias Fargas que no podem oblidar que som una nació que s'adreça a Europa, que respecta tothom i que vol millorar la vida de tots els que viuen aquí, inclosos els que hi han vingut. I afegia que ser català és la voluntat de d'ésser lliures, que Catalunya o és la pàtria de la llibertat o no serà.