Opinió

La crònica

La Fira de l'Arbre, tret de sortida de la primavera

Tot i la calamarsada històrica que Mataró i els voltants van viure la nit del diumenge, el cert és que durant el cap de setmana la primavera es va instal·lara a la capital del Maresme. I no em refereixo només al clima, que també, sinó que el parc Central es va vestir de llarg amb la millor gala primaveral: la Fira de l'Arbre. Realment feia anys que no hi anava, però ja de petit feia il·lusió acostar-s'hi per contemplar flors i plantes i, de passada, comprar-ne alguna per donar una mica més de color al jardí de casa. Com tot en aquesta vida, la Fira de l'Arbre ha evolucionat per esdevenir una proposta ineludible en el calendari mataroní. Tot i que manté com a leitmotiv irrenunciable els seus protagonistes verds i florits, la fira s'ha sabut adaptar als nous temps, i fruit d'això, també la seva estructura. Dividida en tres circumferències, l'element principal de la fira ocupava el centre del parc Central. Flors, plantes decoratives, herbes aromàtiques o arbres fruiters vinguts d'arreu del territori –com la parada d'arbres cítrics d'uns germans d'Alcanar– eren l'excusa perfecta perquè el visitant posés a prova el seu olfacte. No només per olorar les plantes sinó també pel gran ventall i assortit de productes alimentaris de la terra que copaven la segona circumferència. Botifarres de tot tipus, llonganisses de totes les mides, fuets marca de la casa, llardons a bon preu o crestes argentines de diversos sabors també ajudaven a motivar l'olfacte del visitant i a despertar la gana. I de postres, coques de totes mides i gustos, formatges d'aromes inimaginables i, per als més contundents, els inevitables xurros o porres.

Però, de lluny, l'àrea que més visitants atreia –sobretot els més menuts– va ser la dels animals. Els Rucs del Corredor oferien la possibilitat de fer un petit recorregut a sobre de l'animal per una zona del parc, i la quitxalla es delia per poder contemplar de ben a prop els vedells, els ponis o un cavall que hi havia en un tancat. Els que segur que potser no s'ho van passar tant bé van ser els conills que hi havia dins una gàbia que, literalment, estava coberta d'infants que, per veure'ls, no paraven quiets. Els conills, sí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.