Keep calm
Afers exteriors
En el pacte que li va permetre continuar sent presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz va acordar amb Ciutadans l'obertura de 40 oficines a l'exterior del govern autonòmic per “facilitar les inversions a Andalusia”. El que popularment es coneix com a ambaixades. A Andalusia, són delegacions a l'exterior, a Catalunya, ambaixades. A Catalunya suposen 3 milions d'euros l'any; a Andalusia, 15,8 milions aquest passat 2015. De demagògia, en podem fer tots, però les xifres semblen més vacunades contra ella. L'any 2006, el govern espanyol va concedir a José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Roser Clavell el passaport diplomàtic, és a dir, el fast-pass per accedir a llocs on els que només tenim passaport normal mai arribarem a ensumar. El passaport diplomàtic, ahir ho va explicar Carod a Rac1, estava signat pel rei Joan Carles I, el mateix a qui Franco demanava preservar la unitat d'Espanya al llit de mort. Un passaport VIP perquè un republicà independentista representés el regne d'Espanya. Com ha canviat el conte. Per tant, si les competències de Catalunya en matèria exterior s'assemblen més a les d'Andalusia que no pas a les d'Espanya, quin és el problema, per què els molesta tant? Doncs ras i curt: perquè els representants de Catalunya a l'exterior es poden saltar el discurs únic que arriba a les diplomàcies mundials sobre el procés d'origen popular que està vivint Catalunya els últims anys. Els molesta que el mateix dia que el govern espanyol porta el departament de Raül Romeva als tribunals, el mateix Romeva s'entrevisti –sense traductors– amb el cònsol dels Estats Units a Barcelona. Els preocupa que Carles Puigdemont pugui rebre el cos consular establert a Catalunya i els adverteixi que se'ls girarà feina davant de la creació d'un nou estat. I el que realment els espanta és que, efectivament, en lloc del ministeri de presidència i administració territorial, Catalunya s'acabi convertint en matèria del futur Ministeri d'Afers Exteriors.