Homenatge ajustat

La mort absurda, sobtada, desajustada, de Muriel Casals ha donat peu a molts excessos. La seva família va haver de suportar l'estima exagerada de molta gent, de molts amics, coneguts i saludats, que trencaven la calma necessària en uns moments en què els metges es pensaven que podrien redreçar el mal. Les xarxes socials bullien d'interès desbocat i de banderes sense costures. Quan la mort es va fer inevitable i s'acostava, el periodisme va ensenyar els pitjors ullals. La digitalització, diuen, ara és urgència. Les notícies importen poc. S'imposa la velocitat, bramar el primer i deixar en evidència els ressagats. La difusió és, sobretot, el déu Facebook, que ha substituït Bacus, i els bots i els rebots a la xarxa asseguren unes visites que després destrien els més influents dels més honrats. Guanyen els primers. Dissabte a la nit les redaccions bullien i els mòbils cremaven. Tothom es disputava la primícia d'una mort anunciada sense el respecte degut a les víctimes. Darrere la mort absurda de Muriel Casals hi ha hagut moltíssima gent de bona fe que patia i gentola que en treia profit al mateix temps que donava el condol avançat als familiars. Per això l'acte que Òmnium Cultural va fer dijous al vespre al Parc de la Ciutadella va ser el bàlsam necessari. Com la Muriel. La justa mesura, la humanitat, la contenció, l'austeritat, el sentiment adequat, el dol necessari. Gràcies, Òmnium, per salvar-nos la dignitat dels grans referents. Ens podem guanyar encara tot això que anhelem.