Colau i el risc

Davant la gravetat de la situació que es pot generar dilluns amb la confluència de la vaga de metro amb una fira com el Congrés Mundial del Mòbil que durà desenes de milers de visitants a la ciutat; divendres, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer el gest de posar-se al capdavant d'una negociació que havia començat el mes de setembre passat. Colau ha demostrat des de la seva arribada a l'alcaldia de Barcelona una gran intel·ligència política , però amb aquesta opció assumia un risc molt alt. Només cal veure com els mitjans de comunicació van passar del “Colau es posa al capdavant de la negociació del metro” del migdia al “Colau fracassa i la vaga del metro continua” de la nit. El pas endavant suposa l'assumpció d'un risc per part de l'alcaldessa: posa la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, i l'equip negociador de TMB a la corda fluixa i diu als sindicats que davant qualsevol vaga del sector públic que afecti Barcelona ella farà de mitjancera. Sí, davant qualsevol, perquè no defensarà els efectes d'una vaga sobre el Congrés del Mòbil i deixarà els ciutadans oblidats davant una vaga de la recollida de la brossa, per exemple.

Però les decisions de l'Ajuntament de Barcelona tenen, totes, ara, una forta càrrega ideològica; com cal esperar d'un govern de Barcelona en Comú. I, per tant, i com agrada tant als spin doctors del món digital, cal crear relat. I el relat és favorable a Colau. Si més no, els seus tenen clar que l'Ajuntament ha fet tot el possible, com es va veure amb la marató negociadora d'ahir. I això també compta. L'alcaldessa va dir als membres del comitè de vaga que no entenia la seva posició, ja que la primera proposta de TMB –superada ahir– els suposa millores en tots els aspectes. Segurament. I segur també que sense el Congrés del Mòbil es continuaria parlant, sense vaga. Però els vaguistes demanen, per exemple, que les noves contractacions es facin amb el 100% del sou i la jornada. Però, en el moment actual, una demanda normal és vista gairebé com un privilegi.