Llei de partits

No sé què deuen pensar el flamant diputat Fabian Mohedano i la resta de promotors de la Iniciativa per a la Reforma Horària sobre el desordre laboral dels pobres membres del Tribunal Constitucional espanyol. Però intueixo que deuen considerar una mala pràctica això de dictar actes a 2/4 d'11 de la nit quan ses senyories ja haurien de ser a casa, amb el sopar digerit i amb el pijama posat esperant estrenar el primer son. Per contra, des de la premsa cavernícola espanyola s'ha alabat l'abnegació dels membres de l'alt tribunal, capaços de fer reunions a hores intempestives, sobretot si es tracta de suspendre les funcions del nou Departament d'Afers Exteriors de la Generalitat.

Res de nou a l'horitzó. El PP continua utilitzant el poder judicial com un ariet contra el govern i el Parlament català; com una mera extensió del poder executiu. Especialment el Tribunal Constitucional, presidit, no ho oblidem, per un militant del partit de govern espanyol (va pagar quotes fins i tot quan ja n'era president!) amb una evident catalanofòbia. I sinó, repassin les pàgines del llibre d'aforismes Parva memoria que va escriure el 2006 Francisco Fernández de los Cobos, on es destil·la l'anticatalanisme més primari.

De los Cobos i el seu Tribunal Constitucional han aconseguit la quadratura del cercle: les seves accions contra la majoria independentista del Parlament català han esdevingut una aplicació molt sui generis de la polèmica llei de partits. No es prohibeix l'organització política, sinó que s'impedeix l'aplicació del seu programa. El programa, per cert, amb què aquesta majoria independentista va guanyar les eleccions.

A l'Espanya actual –com vaig escriure fa uns anys en aquestes mateixes pàgines– La separació de poders és el títol d'una pel·lícula en blanc-i-negre protagonitzada per Paco Martínez Soria. I a l'edició d'ahir de Gran Hermano, l'eliminat de la setmana ha estat Montesquieu. Es queden a la casa Belén Esteban, Cañita Brava i Paquirrín.