El prodigi de Barcelona

Barcelona ha estat capaç de fer-se i no desfer-se. Considerant la fauna urbana que la pobla de fa tres segles, això és un miracle. Visca! La capital de Catalunya va saber superar els efectes nefastos de la victòria borbònica i, després, a mercè de la lògica política espanyola, va evitar la provincianització induïda. Es va industrialitzar i va generar com a conseqüència lògica una burgesia il·lustrada i solvent. Barcelona ha estat un petit Londres i un petit París. S'ha fet a ella mateixa sense el suport de cap estat. Encara més, contra l'Estat. Va salvar com va poder el franquisme, un règim hostil. I va absorbir com va poder la marea immigratòria conseqüència de la misèria rural i dels planes de desarrollo opusdeístics. Ella té “poder”, que clamava Peret. El model que va inspirar i impulsar Pasqual Maragall la va fer reviscolar. Els socialistes que el van succeir no la van destarotar, ni tampoc ho va fer la continuïtat imitativa de Xavier Trias. Capital de Catalunya, no s'ha sabut veure encara com a capital d'estat. Ara pateix molt. Amb onze regidors n'hi ha hagut prou perquè acabi víctima d'una esquerra que només la vol “social”. La batalla actual i puntual entre la CGT i el govern d'Ada Colau és la màxima expressió de les contradiccions urbanes. Què vol ser Barcelona? Potser vol ser Beniparrell, on cada u va a la d'ell. El prodigi de Barcelona no ha estat adaptar-se a la història, sinó sobreviure-la. N'haurà de fer un altre de més fort: sobreviure's a ella mateixa. Beniparrell?