Alarma a Interior

El símptoma més clar que aviat hi haurà govern a Espanya s'observa en l'actitud d'un català. No pas d'Albert Rivera i el seu pacte coix amb Pedro Sánchez. Tampoc un català d'En Comú Podem i el seu referèndum-pel-no, que va més aviat en contra de l'anomenat canvi a Espanya. Ni de DL o d'ERC, que han trobat la fórmula druídica d'anar separats i junts alhora a Madrid. Ho ha pogut semblar, però el nou govern espanyol no depèn d'ells, de cap d'ells, perquè Espanya no la decideixen els catalans, ni tan sols Jorge Fernández Díaz, encara que sigui la seva l'actitud que permet albirar que Sánchez arribarà a La Moncloa.

L'acumulació d'escàndols de corrupció no hauria significat un problema greu per al PP a mitja legislatura. Escorcoll a Génova? Carretera y manta. Imputats els últims trenta tresorers del partit? Sé fuerte, i endavant les atxes. Però la brutícia del País Valencià i de Madrid aflora en un moment d'interinatge i de màxima debilitat, en una traca final (amb pirotècnia valenciana) que fa exclamar el ministre català, que veu sospitosament “cridaner” el gran nombre d'escàndols aïllats del PP investigats pels jutges. El que crida l'atenció és que el sorprengui: vol dir que el ministre de l'Interior en funcions no controla els ressorts de la maquinària de l'Estat a l'ombra, la postproducció d'intel·ligència, els fils dels titiriteros (permeteu-m'ho dir en castellà).

A Fernández Díaz li regalima una gota de suor al front. I si les clavegueres de l'Estat tinguessin vida pròpia? I si fossin elles, el microcosmos sorgit en el verdet d'aigües estancades que difumina la separació de poders, les que veiessin amb claredat i anticipació que el govern és a tocar? Aleshores el ministre s'alarmaria i diria coses a la desesperada, com ara que “sembla que aquí en l'únic partit on s'han produït casos de corrupció és al PP” o que ETA desitja un govern amb Podem “como agua de mayo”.

Les clavegueres també declaren Mariano Rajoy persona non grata.