Otegi

Queden ja molt pocs dies perquè Arnaldo Otegi abandone la presó de Logronyo i torne a tenir la consideració de ciutadà diguem-ne normal. El líder de Sortu i l'esquerra abertzale ha hagut de passar sis anys tancat, sota l'acusació de voler reconstruir ETA. Quan tots sabem que en realitat el seu paper va ser decisiu, possiblement el més decisiu, a l'hora d'aconseguir que ETA acceptés posar fi a la seua activitat. Coses d'aquest estrany estat on ens ha tocat viure. No conec cap altre cas al món d'un grup armat disposat a abandonar les armes i que no ho pot fer perquè l'estat no vol que les deixen.

Quan Otegi isca de la presó, però, les coses no seran gaire fàcils tampoc. És prevista una rebuda al seu poble i un gran acte a Donosti dissabte dia cinc. I la delegació del govern espanyol al País Basc ja ha reclamat que els actes no siguen autoritzats.

Molts bascos, no necessàriament membres de l'esquerra abertzale, volen rebre Otegi per agrair-li el treball portat a terme per posar fi a la violència i l'enorme paciència que ha tingut per aguantar aquests anys de presó, tot i saber com són d'injustos. El xoc entre aquest sentiment i la pretensió del govern espanyol deixa ben clara l'arrel del conflicte basc.

En les complicades negociacions per a formar govern a Espanya, de fet, ha aparegut, de cantonet, el tema d'ETA. Hi ha hagut membres del PP que han volgut embolicar la troca i sumar Podemos i totes les forces nacionalistes i independentistes, inventant-se relacions i trames amb una ETA que no existeix ja de fet. La manipulació que el PP fa del tema és tan gran que arribes a pensar que potser preferirien que ETA no hagués desaparegut del tot, per poder tenir una eina poderosa per generar unitat al seu voltant.

El retorn a la vida civil i pública d'Otegi, per això mateix, té ombres molt consistents. Perquè alguns tardaran molt poc a demanar el seu reingrés amb qualsevol excusa i la tensió sobre la seua persona i el que representa l'alimentaran segur.