Transversals de Farners

Divendres, dos quarts de nou del vespre, a l'Auditori de Santa Coloma: acte Endavant la República!, conduït sàviament per Jordi Grau i fent d'amable amfitriona la tinenta d'alcalde farnesenca. Parla Jaume Soler (ANC i CUP), que lloa el canvi total de valors que suposarà la independència, es refereix a la transversalitat i aixeca el puny per cridar visca la república. Parla Anna Pérez (coordinadora d'ANC), que esmenta la transversalitat. Parla Josep Sabaté (ANC i vinculat fins fa poc a la CUP), que engega una perdigonada de temes: la “vergonyosa Europa que no accepta els refugiats”, la MAT, les energies renovables, l'Ebre... i, és clar, demana transversalitat. Després aixeca el puny i “visca la república”. Parla Lluís Llach, i, és clar, a ell sí que el faran desentonar: acaba definint-se com “el més cupaire de JxSí” i amb cara de pena diu que durant la investidura fallida, “algunes vegades m'agradaven més els postulats de la CUP que no pas els dels meus”. Ah, i també fa un cant a la transversalitat. Parla Benet Salellas (CUP), i destapa el flascó de les essències. Avisa que les elits “tenen molt a mà” els partits; que ha contactat amb guerrillers companys del Che a Bolívia; que “això ha de ser un tsunami que s'endugui totes les misèries”; que “hem d'aplegar les esquerres”; que no hi ha polítiques socials sense una ruptura total amb el sistema; que per caure en els errors del passat, amb ell que no hi comptin; que “l'estat impedeix no només ser català sinó també ser d'esquerres”. I ho endevinen? Està a favor de la transversalitat! Doncs arriba el cant d'Els segadors i el columnista repassa el públic: dotze punys alçats entre dues-centes persones... Bé, la CUP no enganya pas: el seu far és Antonio Gramsci. Recorden? Domini polític sobre els grups socials considerats contraris i dirigisme intel·lectual, moral i cultural sobre els grups considerats aliats. A l'Auditori de Santa Coloma, entre els aliats, també hi havia empresaris, professionals liberals, petits propietaris, convergents... Potser algun d'ells s'hauria definit com patriota de centre o de dretes. Tanmateix, va callar. Per què? Perquè a les onze de la nit, a l'ambient ja flotava la impressió que o eres d'esquerres o eres un pobre diable. I així va perdent aire el pneumàtic. I així anem vestint un sant tot desvestint-ne un altre...