Quaresma sense esma

No vull entrar (no goso) en consideracions personals, sinó només constatar a àmbit social allò que avui és i/o representa la Quaresma. No sé per què, enguany hi he pensat més que mai. I tanmateix representa ben poca cosa, sobretot si ho comparo amb les quaresmes d'uns anys enrere, quan tot allò que tenia només flaire de divertiment o dissipació, estava prohibit i anatematitzat. Ultra això, hi havia algunes proeses individuals, com la del meu pare, per exemple. L'home, gran fumador, plegava de fumar el dimecres de cendra i no hi tornava fins al dia de Pasqua havent dinat. Li costava molt, però ho feia. El pa amb oli de berenar, les truites (d'un ou o mig), el sorell i la boga anaven a dojo els divendres, no es podia posar música gaire alta perquè no se sentís des del carrer, i com que també tancaven el cinema (al meu poble), s'havia d'anar a passar les tardes dels diumenges a fer volts pels afores després de la funció religiosa de dos quarts de quatre. Quaresmes de dejunis, abstinències, prohibicions, cendra i cilicis.

A propòsit de l'abstinència de carn, vaig tenir una greu trifulga amb el professor de religió del Seminari de Girona, un mossèn arrodonit tot ell, de galtes llefiscoses i penjants, i amb una veu que semblava un oboè enxerinat. Això passava, és clar, abans del Concili Vaticà II. A França, l'abstinència de carn era obligatòria tots els divendres de l'any per als catòlics i aquí, per mor de la Santa Butlla espanyola, només ho era els divendres de Quaresma. Li vaig plantejar la qüestió al dit professor: així doncs, si un divendres durant l'any hom es menjava una miserable escapçadura de botifarra negra a la banda dreta del Portús (que era Espanya) no pecava, però si agafava la botifarra i se n'anava a menjar-la a la voravia contrària (que era França), pecava mortalment només per haver-se desplaçat set o vuit passos? El mossèn professor em va qualificar de “volterià”; jo no sabia aleshores què volia dir això, més tard ho vaig saber i em va fer una certa gràcia. Ara, doncs, la Quaresma no és res a àmbit social i el carnaval, igual com passa amb el Nadal, ha perdut el seu sentit originari, perquè se'n celebren fins ben entrada la Quaresma. I no només a Olot. A Niça, per exemple, encara diumenge passat hi havia grans desfilades, disfresses i batalles de flors celebrant el carnaval. Apa.