No oblidem què pensen del català

ls intel·lectuals falsament progressistes que van promoure, el juny de l'any 2005, el manifest fundacional de Ciutadans tenien ben clar el paper que, respecte al català, hauria de jugar el nou partit: destruir la immersió lingüística i recuperar “el valor cultural i econòmic de la llengua castellana”. En un escrit ple de falsedats i ressentiment, els signants –entre els quals els salvapàtries Albert Boadella, Ivan Tibau, Xavier Pericay, Félix de Azúa i Arcadi Espada, alguns d'ells enfadats amb el tripartit perquè no havien aconseguit els càrrecs que pretenien– criticaven durament una “Catalunya instal·lada en la ficció política on els símbols han desplaçat les necessitats”. Un any després d'aquell primer manifest en feien públic un segon en el qual, ja sense pèls a la llengua, advocaven directament pel bilingüisme a Catalunya en tots els àmbits però, sobretot, en l'educació i en l'administració. Deu anys més tard, el partit dels ressentits ha assolit una important representació al Parlament i també al Congrés. Els seus objectius inicials respecte al català resten inamovibles, si és que no s'han radicalitzat més.

Ja sabem que tot això potser no calia recordar-ho perquè el partit d'Albert Rivera no se n'ha cansat d'anar-ho repetint, però creiem que fóra bo no oblidar quins són els objectius que mouen Ciutadans a Catalunya i que, a més de la lluita contra el procés cap a la independència, passen per relegar el català a llengua de segona categoria. Directament. Perquè això és el que significa posar el castellà al mateix nivell que el català, tal i com proposa, per exemple, Ciutadans a Lleida. Entre altres coses perquè el català, cal no oblidar-ho, és la llengua minoritària en molts àmbits on el castellà no és que estigui al mateix nivell, sinó que hi és àmpliament majoritari. El cas de Lleida és ben paradigmàtic del que pretén Ciutadans, encaparrats en un bilingüisme estúpid, aquell dels rètols Sortida / Salida, que tracta com a ignorant la gent. Un bilingüisme que voldrien també per a l'escola –aquí s'emmirallen del tot en la política que el PP ha fet a les Illes o al País Valencià–, de conseqüències nefastes per a la nostra llengua.

E