Un acord molt indigest

Si el pacte entre el PSOE i Ciutadans és difícil d'empassar per a algú, aquest és el PSC. Els socialistes catalans han avalat aquest cap de setmana l'entesa rubricada per Pedro Sánchez i Albert Rivera. Catalunya, però, és el territori on la consulta interna ha despertat menys entusiasme. Un discretíssim 31,3% de participació o, el que és el mateix, el rècord d'abstenció de tot l'Estat. No és casualitat. On més es pot indigestar un pacte que sobre el paper es ven com a reformista i progressista és al carrer Nicaragua. No només perquè en el text no hi hagi ni rastre de les promeses derogacions de lleis com la Wert o la mordassa, per posar dos exemples. Ni tampoc perquè en 66 planes es desenvolupi escassament la reforma federal que abanderen els socialistes. Contingut de l'acord al marge, en aquest cas, el que més cou és la tria de l'aliat.

Inicialment favorables a una entesa amb Podem, els d'Iceta s'han vist forçats a posar bona cara a un acord amb una formació que, com definia perfectament ahir mateix el primer secretari del PSC en una d'aquelles males passades de la tècnica mentre intervenia en el comitè federal del PSOE, practica un “anticatalanisme i antinacionalisme primari”. I amb il·lusió, que diria aquell. Ni Rivera ni la seva esmolada retòrica són desconeguts per als socialistes catalans. Fa deu anys que hi conviuen al Parlament. Han estat testimonis de les infinites intervencions de C's en contra de l'escola catalana o demonitzant la immersió lingüística, de les paraules celebrant la sentència contra l'Estatut o qüestionant els mitjans de comunicació públics. Els han vist, fins i tot, abandonant amb el PP l'hemicicle en el moment en què es votava una moció de condemna al franquisme.

El PSC sempre s'ha negat a fer front comú català amb el PP i C's. “Són dues forces que diuen el mateix i no entenc per què no s'han presentat juntes a aquestes eleccions”, deia Iceta. L'aritmètica és complexa i l'acord tancat, sens dubte, de difícil digestió.