De Tortosa a la rambla

Sembla ser que el monòlit feixista de Tortosa encara es resisteix a enfonsar-se per sempre. És tan ignominiós que encara sigui dempeus que no val la pena dedicar-hi més de quatre línies d'aquesta columna.

Sobretot quan encara hi ha monuments encara més vergonyants, que ens recorden que el feixisme i les seves conseqüències són ben vives. Ahir va fer 113 anys de la fundació del CADCI, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, potser l'entitat de la societat civil més important de la història recent de Catalunya. El triomf del colpisme feixista va derivar en la confiscació de tots els béns de l'entitat —que va resistir a l'exili i mai no va deixar de funcionar—, incloent-hi el gruix més gran de documentació després de la de la Generalitat i 55 immobles arreu del país. El més emblemàtic és el de la seu central, de la rambla de Santa Mònica de Barcelona. En aquesta democràcia espanyola de baixa intensitat, la seu figura encara com a propietat de l'Estat, que no ha fet mai cas a les reclamacions incessants del CADCI. Per arrodonir un quadre perfecte que és un exemple perfecte de l'estafa de la Transició, l'Estat —presumptament democràtic— va cedir l'edifici al sindicat UGT, que acceptà de bon grat (i encara posseeix) un edifici confiscat pel feixisme.

El monòlit de Tortosa no és més que un símbol. La seu encara confiscada del CADCI és una espina feixista real clavada al cor de la capital de Catalunya.