Va de consells

El programa municipal de CiU per a les eleccions del 1991 a Girona, encapçalat per Josep Arnau i que tancava l'eugenial Emília Xargay, incorporava al primer punt –Govern local– el titolet “Descentralització municipal”; el redactat literal és: “Dividir el territori municipal en districtes, agafant com a punt de referència el barris històrics o consolidats i creant de forma efectiva les regidories de barri, amb local propi, implantant la progressiva descentralització de tràmits diversos.”

En el dels socialistes gironins per al 2003, liderat per Anna Pagans i on també trobem Glòria Plana, en l'apartat “participació ciutadana i articulació territorial” hi podem llegir el següent paràgraf: “Potenciarem les Taules Territorials de barri com a espais de trobada i relació entre les entitats, veïns i els serveis públics, i com a instàncies en què es debati i es formi el consens sobre projectes que afectin significativament els barris, amb la presència del regidor o regidora de barri [...].” Quatre anys més tard (2007), el mateix PSC, obria el programa electoral amb les onze “prioritats de govern”, la darrera diu: “Convertirem les actuals Taules Territorials en Consells Territorials de Barri per tal de promoure al màxim la participació veïnal des del propi territori.”

Aquest remenar l'hemeroteca del quart de segle, pel que fa a les dues de les opcions polítiques que gestionen o han gestionat el govern de la ciutat, ve a tomb motivat pel que he llegit a la premsa sobre la proposta d'ERC-MES a l'actual equip de govern de l'Ajuntament, per tal de donar-li suport, de crear consells de veïns als antics municipis de Santa Eugènia de Ter, Palau-sacosta i Sant Daniel annexionats el 1963 i de dotar aquests consells de pressupost propi.

Si el relat de les diverses promeses històriques, sumant les d'altres opcions polítiques en aquesta mateixa línia, no s'hagués estroncat al llarg del trajecte del municipalisme democràtic de què gaudim, avui no hauria d'estranyar ningú que aquest model de ciutat és l'eina per a una major cohesió social i veïnal; la lògica porta irremeiablement a aprofundir-hi, afegint-hi els pressupostos participats i les reserves del general destinades a aquests actuals sectors. El 3 d'octubre del 1928 l'alcalde eugenienc signava sis punts que imposava a Girona sobre la base de la fusió dels dos municipis “en uno solo, cuya capitalidad será Gerona” i tinència d'alcaldia radicada a Santa Eugènia. El dia 11, se'n desdiu i proposa una mancomunitat entre ambdues corporacions. Un debat interessant. Molt.