Nang! (2)

A Girona, un alcalde novell amb rècord de nombre de sidrals per dia de mandat devia pensar que ja només faltaria que uns veïns amb pedigrí se li revoltessin per un coi de campanes, així que va empescar-se una excepció a la normativa sobre decibels nocturns i avall... Repassem la dialèctica que ha generat l'afer? Primer argument dels tocacampanes: la tradició. Fa un mes, aquest columnista ja va intentar replicar-lo al·legant costums religiosos que s'han hagut d'adaptar a la societat actual (enterraments, vestimenta a les esglésies...). Als tradicionalistes també els va molt bé allò de la “Girona sense ànima”. Fins i tot s'hi va referir Narcís Comadira en un article a Ara del 13-02-2016. Hi deia que l'alcalde anterior i el Bisbat van “perpetrar un crim” i que “Girona s'ha tornat (...) un parc temàtic turístic, i tot s'ha de sacrificar al vedell d'or...”. Bé, deu ser que el Sr. Comadira enyora la “Girona grisa i negra” descrita per Aragó, Casero, Guillamet i Pujades, aquella ciutat dels anys seixanta en què el primer turista “comprava allò que nosaltres no hauríem volgut ni regalat”... També es porta molt l'argument conegut com “Ni les sentim”. J.M. Mainat el va desmuntar des de la ràdio, amb un sol repic (“Així doncs, si ni les sents, què et fa que toquin o no?”) i Lluís Muntada va acabar de trinxar-lo en una Galeria del 20 de febrer. Hi deia això dels “contrareformistes” del Barri Vell: “(...) Em sembla d'intransigents que un grup de veïns pugui imposar el repic nocturn de campanes sabent que aquell soroll esguerra el descans d'altres veïns (...).” En fi, per si de cas, recordem que el 7 de juny de 2012, Aboubakar Khzouri, intel·lectual de prestigi i antic ministre tunisià d'Afers Religiosos, va ser empresonat arbitràriament pel govern islamista de Tunísia. El motiu real? Que durant el seu mandat va obligar tots els imams del país a abaixar el volum dels altaveus dels minarets durant la nit per tal de no destorbar el son de la gent. I bé, com que no està previst que el Sr. Khzouri vingui a residir a Catalunya (i menys que hi esdevingui ministre de res per preservar-nos els ronquets) potser que féssim callar les refotudes campanes, oi? Si més no, tindríem un trumfo davant dels futurs muetzins quan es posin tontos cridant a la pregària matutina des dels seus altaveus nous de trinca...